Revista > Número 44

Sentència del Tribunal Constitucional sobre el dret a contreure matrimoni

Ha estat una sentència esperada durant més de set anys des que el Parlament espanyol, a proposta del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, aprovés la Llei 13/2005, d´1 de juliol, per la qual modificava el Codi Civil en matèria de dret a contreure image-1b0cbef7ae9e8de991c73fe81d15b110matrimoni. En aquesta Llei, s´afirma: «El matrimoni tindrà els mateixos requisits i efectes quan ambdós contraents siguin del mateix o de diferent sexe». D´aquesta manera és reconeix el matrimoni entre homosexuals, equiparant-lo a tots els efectes al matrimoni com s´ha entès sempre, amb tots els seus deures i drets, inclosa l´adopció de fills. Amb aquesta llei, Espanya era el quart país del món que legalitzava aquest tipus d´unions.

El 6 de novembre de 2012, el Tribunal Constitucional va emetre sentència desestimant el recurs presentat pel PP; en el seu recurs es dubtaba de la constitucionalita del la llei que equiparaba les unions homosexuals al matrimoni. Per 8 vots a favor i 3 en contra el Constitucional va dictaminar que la polèmica llei s´ajusta a la Constitució.

La citada llei també va modificar fins a setze articles del Codi Civil en relació amb la terminologia relativa a la condició de baró i dona entre els contraents. Així, es va canviar «marit» i «dona» per «cònjuges» i «pare» i «mare» per «progenitors».

La sentència s´oposa als dictàmens emesos pel Consell General del Poder Judicial, pel Consell d´Estat, i per la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Tots ells contraris al canvi introduït en el concepte de matrimoni.

El 30 de setembre de 2005, més de cinquanta diputats del Grup Popular del Congrés van denunciar la llei com a inconstitucional i van presentar el corresponent recurs davant del Tribunal Constitucional. El recurs presentat defensava que la citada llei desnaturalitza la institució bàsica del matrimoni, vulnerant l´article 32.1 de la Constitució, que estableix: «L´home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica». S´acusava també el legislador d´un ús fraudulent del terme «matrimoni», d´acord amb el que s´ha dit pel Consell General del Poder Judicial. El recurs interposat sostenia, a més a més, que existia fallida constitucional en altres sis articles (10.2, 14, 39, 53.1, 9.3, i 167).

El recurs afirma que la llei aprovada, «malgrat semblar una reforma legal mínima, es tracta d´una de les modificacions legislatives de major transcendència i repercussions per a la societat espanyola, ja que, en el fons, es ve a crear una institució nova, els perfils de la qual són distints a aquells pels quals fins ara ha estat conegut el matrimoni». En aquest sentit, s´assenyala que «la reforma no sols afecta el conjunt de normes que es refereixen a la institució matrimonial, sinó també a tot el sistema normatiu relatiu a la família, que es recolza en conceptes jurídics seculars com el de pare, mare, espòs i esposa, i que també es veu afectat per la possibilitat que els matrimonis en què els cònjuges pertanyen al mateix sexe adoptin menors».

Des que la reforma del Codi Civil va entrar en vigor el 3 juliol de 2005 i fins a l´any 2011, s´han celebrat un total de 22.124 casaments entre persones del mateix sexe, dels quals 897 han acabat en divorci o separació, segons dades de l´INE. El nombre d´aquests matrimonis s´ha mantingut més o menys constant, entre 3.000 i 4.000 a l´any, el que representa al voltant d´un 1,5% del total de matrimonis celebrats a Espanya.

El 6 de novembre de 2012, el Tribunal Constitucional va emetre sentència desestimant el recurs presentat. Tres magistrats contraris a la sentència van emetre els seus vots particulars. L´argumentació de la sentència acudeix a una «interpretació evolutiva» del concepte del matrimoni, considerant que una gran part de la població accepta el matrimoni entre homosexuals. Ho fa mitjançant una complexa vestidura jurídica que inclou consideracions sobre l´evolució de la cultura jurídica, aspectes de dret comparat i canvis en la realitat social, aportant dades estadístiques i demoscòpiques.

Just després de conèixer-se la sentència, la Conferència Episcopal Espanyola va emetre una nota en què jutjava moralment la sentència, i en la qual afirma sense embuts: «és greument injusta, ja que no reconeix ni protegeix la realitat del matrimoni en la seva especificitat».

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, va declarar que el Partit Popular –actualment en el govern– acatava la sentència del Tribunal Constitucional i que no modificaria la citada llei de 2005.

Una hermenèutica molt qüestionable

Els vots particulars presenten crítiques severes de caràcter jurídic a la sentència, que per falta d´espai no podem presentar aquí en tot el seu detall. No obstant això, recollirem alguns aspectes que ens semblen relleva­­nts.

Una crítica significativa és haver conferit valor hermenèutic a les enquestes d´opinió per interpretar la Constitució. Fins i tot un llec en matèria jurídica es pregunta si cal reinterpretar la Constitució a partir de la canviant realitat social o més aviat és la Constitució la que determina si tal realitat s´ajusta o no al seu text. En comptes de proposar una reforma de la Constitució, que hauria estat el que tocava, la sentència, com s´ha dit, acudeix a una «interpretació evolutiva» del concepte del matrimoni menyspreant la lletra i l´esperit de la Constitució i tota la jurisprudència anterior.

S´al·ludeix també al dret comparat que, per cert, és poc concloent. No hi ha una posició unànime entre els estudiosos del dret a acceptar que contreguin matrimoni persones del mateix sexe, ni tampoc és una cosa unànimement acceptada a escala internacional. Com afirma el vot particular del magistrat Rodríguez Arribas, resulta molt perillós establir el principi que "les normes poden no dir el que diuen, sinó el que es vol que diguin». I hi afegeix: «El nucli, la imatge mestra, d´una garantia institucional no pot sotmetre´s als avatars de la cultura jurídica al llarg del temps. Precisament per evitar que el legislador ordinari, atenent al suposat clamor del carrer, les estadístiques i els estudis d´opinió, pugui vulnerar la Constitució, es van crear els Tribunals Constitucionals».

Ideologia de gènere i individualisme radical

En la sentència, es percep una marcada influència de la ideologia de gènere en definir el matrimoni, prescindint de qualsevol referència al sexe i a la transmissió de la vida o qualsevol altre component antropològic fonamental. Literalment, s´afirma que el matrimoni és «una comunitat d´afecte que genera un vincle o societat d´ajuda mútua entre dues persones que posseeixen idèntica posició al si d´aquesta institució i que voluntàriament decideixen unir-se en un projecte de vida familiar comú prestant el seu consentiment respecte dels drets i deures que conformen la institució i manifestant-ho expressament, mitjançant les formalitats previstes en l´ordenament».

En el vot particular del magistrat Andrés Ollero, s´al·ludeix a la influència de l´individualisme que sublima les llibertats per damunt de les institucions. L´individualisme «dificulta l´adequada articulació entre les institucions jurídiques, plenes d´exigències socials, i els drets individuals, de manera que els segons converteixin en irrellevants les primeres». Així, es tracten determinades institucions jurídiques –en aquest cas, el matrimoni– «com si fossin un corol·lari dels drets i no més aviat raó del seu fonament, i això condueix a una contraposició simplista entre limitació o ampliació de drets individuals». S´ha subordinat l´essència del matrimoni com a institució social als denominats «drets» dels homosexuals, que en realitat no són més que reivindicacions sense un autèntic fonament ètic.

Aquesta reivindicació inclou l´argument de discriminació per no tractar de la mateixa manera els homosexuals en relació amb el matrimoni. L´individualisme porta, així, a un igualitarisme a ultrança. La igualtat fonamental entre persones és legítima quan es refereix al reconeixement d´igual dignitat i drets innats de la persona, però aquests drets exclouen el dret a contreure matrimoni entre persones del mateix gènere. Afirmar el contrari és reivindicar drets sense un títol que els legitimi. El dret a contreure matrimoni no pot desconèixer l´essència íntima del matrimoni i la seva exigència natural de ser contret entre un home i una dona.

Una sentència greument injusta

Com hem vist més amunt, la nota de la Conferència Episcopal espanyola va qualificar la sentència com a «greument injusta». El no reconèixer el dret dels homosexuals a contreure matrimoni és molt raonable, ja que tergiversa l´essència mateixa del matrimoni. Està també en línia amb la Sagrada Escriptura, que no considera cap altre matrimoni que el contret entre un home i una dona, i condemna els actes sexuals entre persones del mateix sexe com a depravacions greus. Recolzada en la fe i en la raó, la sencera Tradició cristiana, plasmada en la doctrina de l´Església, sempre ha declarat que «els actes homosexuals són intrínsecament desordenats».

image-85290721025094a8bb556a2d80ed4966

L´Església catòlica defineix el matrimoni com una aliança per la qual «home i dona constitueixen entre si un consorci de tota la vida, ordenat per la seva mateixa índole natural al bé dels cònjuges i a la generació i educació de la prole», tot afegint que «va ser elevada per Crist Nostre Senyor a la dignitat de sagrament entre batejats». Queda clar que es parla d´home i dona, i no de dues persones, sense més.

Els qui van votar a favor de la sentència del Tribunal Constitucional no sembla que els importi gaire la moralitat de la sentència. En tot l´escrit, no hi he trobat cap referència ètica. En això s´aprecia un altre caire ideològic, combinació de relativisme moral i positivisme jurídic.

Per al relativisme moral, en ètica no hi ha res que sigui objectiu. La moralitat és subjectiva o depèn exclusivament de les valoracions socials. La sentència no afirma que les valoracions socials siguin bones ni dolentes, simplement les utilitza i en treu conclusions. En el text de la sentència, hi subjau la ideologia pròpia del positivisme jurídic, que considera just, per definició, allò que s´ha legislat. Els criteris ètics es consideren estranys a la llei: la llei ha de ser moralment neutral, però en realitat no ho és ni ho pot ser. És veritat que el que es demana al Tribunal Constitucional no és un judici moral, sinó un dictamen de conformitat o no d´una llei amb la Constitució. Però, com hem vist, utilitza arguments ideològics, amb un contingut moral que no té en compte. L´omissió moral és també una opció avaluable.

Conseqüències morals de la llei i de la sentència

La sentència és injusta també per les conseqüències previsibles per ella mateixa i per no haver revocat la llei Zapatero sobre el matrimoni. Em fixaré en cinc àmbits eticosocials.

1) Vulneració i devaluació del concepte de matrimoni. Legalment, el matrimoni ja no és allò al que van accedir milions de persones quan es van casar. Hi ha hagut una devaluació legal, diria que fraudulenta, del matrimoni, en canviar el contingut essencial de la institució existent, i per la qual es van decidir tantíssimes persones en contreure matrimoni i ser reconeguts expressament com a espòs i esposa, o marit i muller.

2) Inseguretat constitucional. La Constitució ha quedat debilitada com a sòlida referència jurídica per a la convivència social. La sentència dóna peu a veure-la com un text la interpretació del qual no ve donada per la seva lletra i pel seu esperit, sinó per enquestes sociològiques i preferències dels magistrats, per cert, elegits pels partits polítics. El precedent introduït és, doncs, terrible. Amb la lògica utilitzada, molts altres articles de la Constitució podrien canviar-se sempre que puguin avalar-ho unes oportunes enquestes sociològiques. Enquestes que podrien realitzar-se després de campanyes mediàtiques per canviar l´opinió pública mogudes per centres de poder (el lobby gai és un d´ells) i elaborades amb preguntes interessades i acuradament formulades.

La sobirania de la Constitució resideix en el poble, no pas en els magistrats del Tribunal Constitucional. Si la Constitució queda obsoleta en algun aspecte, s´imposa un canvi en el seu text utilitzant els mecanismes previstos per la pròpia Constitució, però no una interpretació forçada que suposa un veritable canvi constitucional relatiu a un concepte tan socialment rellevant com és el matrimoni.

3) Consideració social del matrimoni. La nova definició legal de matrimoni, el converteix en relacions afectives amb un vincle, i poca cosa més. La definició de matrimoni (veure més amunt) és tan àmplia i ambigua, i tan inexpressiva del matrimoni com a lloc adequat per a la procreació i educació dels fills, que, com assenyala irònicament un dels vots particulars, fins i tot es podria considerar com a matrimoni el vincle de convivència establert entre un oncle i un nebot.

4) Conseqüències educatives. Quan s´ensenyi el que és el matrimoni legal ja no podrà parlar-se del que és normal per a la immensa majoria de persones, és a dir, la unió entre home i dona, sinó explicar que també les relacions sexuals entre persones del mateix sexe poden legalitzar-se com a matrimoni, amb la qual cosa el matrimoni pot significar dues coses diferents.

Una altra conseqüència és el reforçament legal de la directriu educativa preconitzada per la ideologia de gènere, segons la qual els nens i nenes han de definir quin serà el seu gènere i fins i tot experimentar la seva sexualitat per escollir entre homosexualitat i heterosexualitat, o potser bisexualitat.

D´altra banda, la legislació introdueix una terminologia que pot tenir incidència pedagògica. Els termes «esposos» o «pares» poden caure en desús; encara més: l´educació específica per ser espòs/esposa o pare/mare pot obviar-se completament.

5) Drets dels fills adoptats per homosexuals. Els «matrimonis» homosexuals tenen els mateixos drets que els genuïns matrimonis. Això inclou la capacitat d´adoptar nens. En aquest punt, entren en joc els nens, que tenen dret a uns bons pares en cas de ser adoptats. Internacionalment, el dret es troba a favor dels fills i no dels pares que desitgen adoptar. L´home i la dona aporten qualitats complementàries derivades de les seves respectives diferències psicològiques, cosa que no passa en el cas de les parelles homosexuals. Existeix, a més a més, una evidència empírica cada vegada més gran que mostra que els fills adoptats per homosexuals tenen més problemes educatius que els adoptats per matrimonis ordinaris.

Cal una modificació de la llei de Zapatero

La Constitució té com a missió controlar el poder legislatiu, però en aquest cas sembla haver estat a l´inrevés. El poder legislatiu s´ha imposat en la interpretació de la Constitució, a través d´una ideologia semblant a la que va portar al govern de Rodríguez Zapatero a promulgar aquesta llei: ideologia de gènere, individualisme i igualitarisme. En tot cas, admetre que una llei és constitucional no significa que no pugui modificar-se o derogar-se. Una llei es substitueix per una altra llei i, si una llei és injusta, aquesta possibilitat esdevé un imperatiu.

La citada nota de la Conferència Episcopal no només donava un criteri de judici, titllant d´injusta la sentència. Hi afegia també un criteri d´acció, en afirmar: «És, doncs, urgent la modificació de la llei a fi que siguin reconeguts i protegits els drets de tots pel que fa al matrimoni i a la família. Pensem, en particular, en el dret dels qui contreuen matrimoni a ser reconeguts expressament com a espòs i esposa; en el dret dels nens i dels joves a ser educats com a esposos i esposes del futur; i en el dret dels nens a gaudir d´un pare i d´una mare, en virtut de l´amor fidel i fecund pel qual són cridats a la vida i acollits en una família estable. Cap d´aquests drets no és actualment reconegut ni protegit per la llei».

La reacció del Partit Popular, actualment amb majoria absoluta al Parlament, va sorprendre a gran part de la ciutadania i a molts dels seus votants. El ministre Ruíz Gallardón va acatar la sentència, la qual cosa és lògica, però també va indicar que no pensaven canviar la llei, la qual cosa ja no és tan lògica, sobretot després de presentar el recurs d´inconstitucionalitat i de presentar-se com un partit oposat al contingut de la llei Zapatero en discussió.

Acatar la sentència no implica compartir-la, ni tampoc quedar-se de braços plegats. La societat civil ja ha començat a mobilitzar-se. El Fòrum de la Família i el Fòrum Libertas, entre d´altres, no només han expressat judicis crítics contra la llei i la sentència. També demanen una nova llei i anuncien que promouran una mobilització general a favor del matrimoni entre home i dona i de la família que queda fundada a partir d´aquesta unió.

Bisbes i societat civil presenten, doncs, exigències legislatives que els polítics haurien de considerar. Segurament ho faran si augmenta la sensibilitat social de rebuig a la llei Zapatero sobre el matrimoni i la societat civil pressiona per canviar-la. S´albira una batalla àrdua però necessària per recuperar el veritable sentit de la institució matrimonial i els drets conculcats.

Domènec Melé

Professor ordinari d´Ètica

IESE Business School, Universitat de Navarra

  • 12 abril 2013
  • Domènec Melé
  • Número 44

Comparteix aquesta entrada