Revista > Número 41

XXXII Simposi Internacional de Teologia de la Universitat de Navarra

«L´Església no es decanta per cap sistema de govern, sempre que es respectin els drets de la persona, la seva dignitat i la seva llibertat»

El XXXII Simposi de Teologia, que ha tingut lloc els dies 20 i 21 d´octubre de 2011, ha aprofundit tant en la influència de l´aspecte social en la vivència històrica de la fe, com en les possibles contribucions del cristianisme a la societat. Entre els ponents que hi han assistit, es troben Mons. Livi Melina, president del Pontificio Istituto Giovanni Paolo II per studi sul matrimonio i famiglia, David Martin, de la London School of Economics and Political Science, i Ernesto Galli della Loggia, de l´Istituto Italiano di Scienze Umane.

«Des d´un punt de vista doctrinal, l´Església no es decanta per cap sistema de govern, ni tan sols de la democràcia image-57b8221d6e9381a06a186faafe6d6048occidental, sempre que es respectin els drets de la persona, la dignitat de l´home i la seva llibertat». Així ho va afirmar Ernesto Galli della Loggia, president de l´Istituto Italiano di Scienze Umane, durant la seva participació en aquest XXXII Simposi Internacional de Teologia de la Universitat de Navarra, que ha reunit nombrosos experts sota el tema: Religió, societat i raó pràctica. Fonaments teològics de l´acció.

L´expert italià va intervenir en una taula rodona en la qual es van analitzar les relacions de la religió amb els drets de l´home, els mitjans de comunicació i la ciència. Va ser moderada per Juan Manuel Mora, vicerector de Comunicació Institucional de la Universitat de Navarra, i va comptar amb la participació de Francisco Pérez-Latre, professor de la Facultat de Comunicació, i Santiago Collado, sotsdirector del Grup de Recerca Ciència, Raó i Fe.

Per al professor Galli della Loggia, el cristianisme «ha impulsat amb força la reclamació d´existir i actuar en l´espai col·lectiu de la comunitat política. D´aquesta manera, ha reconegut l´autonomia específica del poder civil, separant l´esfera política de la religiosa, però al mateix temps ha reclamat per a si i per a la dimensió religiosa una dignitat pública similar a la de l´esfera civil».

 

Cobertures sobre religió: audiència incrementada

En la seva ponència, el professor Francisco Pérez-Latre va afirmar que «la religió és una qüestió de màxim interès informatiu, font de best sellers literaris, programes amb audiències milionàries, vídeos de circulació extensa per la xarxa i comptes de Twitter amb milers de seguidors».

Va destacar que «alguns referents mediàtics, com Joan Pau II i Benet XVI, o esdeveniments com les Jornades image-d942d8b2721f882c9fce5fae819c3ecfMundials de la Joventut i els viatges del Papa tenen un seguiment massiu, demanda i cobertura dels mitjans assegurada en temps d´atenció precària i audiències fragmentades. S´equivoquen els que pensen que la religió no interessa: les preguntes que planteja la religió són inevitables, no podem defugir el seu influx i seguiran al centre de la conversa pública. En realitat, quan es parla de religió, l´audiència dels missatges s´incrementa».

Per la seva banda, Santiago Collado va apuntar que «els que defensen la incompatibilitat entre ciència i fe, la completa independència de les dues o algunes formes d´integració, es polaritzen en dos extrems: o bé converteixen la ciència en una religió, o bé converteixen la religió en una ciència». Ha explicat que en aquests dos plantejaments s´està davant d´una «fe deficient»: en un cas, la ciència «perd credibilitat i capacitat per oferir el que és bo», i en l´altre, es corre el risc de caure en el fonamentalisme.

 

Renovar la cultura

En la sessió de cloenda, el 21 d´octubre, va intervenir Mons. Barthélemy Adoukonou, secretari del Consell Pontifici de la Cultura, que va afirmar que: «Tots els pobles estan convidats, gràcies a l´evangelització, a renovar les sevescultures que, com totes les coses que provenen del passat, tenen necessitat de conversió. La presència de l´Església en el si d´un poble el col·loca en estat d´inculturació, és a dir, en camí cap a la creu gloriosa».

image-89c3c11e355247b8d671d37b96a4e061

Mons. Adoukonou va afirmar que la veritat antropològica de Crist crucificat és la «única mitjancera universal de comunió entre els pobles». En aquest sentit, ha apuntat que l´evangelització «consistiria a proposar “l´ésser Església de Crist” com el servei més eminent a l´home i la societat: l´Església en aquest moment apareixerà com el lloc on brilla la Creu de Crist, pas necessari per a tota cultura que vol alliberar-se i comunicar el millor de si mateixa».

 

Necessitat de la teologia com a inculturació

Ha insistit que el multiculturalisme que es deriva de la globalització «és incapaç d´oferir una raó per fonamentar l´obertura de les cultures entre si i la seva relació de comunió en la diferència». D´aquesta manera, va explicar que perquè aquell no es converteixi «en l´espai de triomf de la llei del més fort», és imprescindible «la interculturalitat i la seva animació com a interculturació». «La teologia entesa com a inculturació –va finalitzar– és més necessària que mai. Avui en dia, on la globalització ha acostat totes les cultures i religions, s´espera una conversió transformant».

En aquest XXXII Simposi, també hi van intervenir el professor Rodrigo Muñoz, Facultat de Teologia, Universitat de Navarra, que va dissertar sobre La religió en la vida pública. Tasques per a la teologia cristiana; Ignacio Sánchez Cambra, professor de la Facultat de Dret a la Universitat de La Corunya, sobre Democràcia i relativisme ètic, la professora Reyes Calderón, Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, Universitat de Navarra. amb una ponència sobre Corrupció i religió, la professora Maria Elósegui, Facultat de Dret, Universitat de Saragossa, que va intervenir sobre L´Educació per a la ciutadania en les escoles públiques i en els centres d´ideari cristià. Les funcions socials estratègiques de la família van ser exposades pel professor Javier Escrivà, Institut per a la Família, Universitat de Navarra. El professor Luigino Bruni, Facoltà di Economia Milano-Bicocca, hi va intervenir amb una conferència sobre Economia de mercat i mètrica religiosa: el cas de l´escola de pensament franciscana.

Xavier Vilella

Periodista

  • 25 febrer 2012
  • Xavier Vilella
  • Número 41

Comparteix aquesta entrada