Revista > Número 38

Amor y fecundidad: ¿realidades en conflicto? Valoración del tema en los escritos de Bernhard Häring

José María Pardo Sáenz

Eunsa

Pamplona 2010

255 pàg.

B. Häring ha estat un dels autors de Teologia Moral que ha exercit un paper significatiu en els debats sobre les qüestions relacionades amb el matrimoni i la família, abans i després del Concili Vaticà II; i més concretament, sobre la image-796bcf3910c0cf704791ad96f68b275bnaturalesa de l´amor conjugal, la relació entre els diversos significats de l´acte conjugal, què s´ha d´entendre per paternitat responsable, etc.           

El subtítol del llibre assenyala que el professor José María Pardo es proposa en aquest estudi –i em penso que ho aconsegueix– fer una anàlisi detallada del pensament d´aquest autor basant-se en els seus escrits i els analitza a la llum de l´ensenyament moral que ha anat oferint el Magisteri de l´Església al llarg d´aquests anys.

Per això recorre, com sembla lògic, a la denominada antropologia adequada; és a dir, a una visió de la sexualitat humana que l´entén com un bé que ha d´estar integrat en el tot de la persona. La separació entre natura –considerada aquesta en el seu vessant exclusivament biològic– i persona en la consideració de la sexualitat humana ha portat a conclusions que s´aparten de la doctrina catòlica.

Per entendre el pensament de l´autor analitzat, cal situar-se en el context històric del debat teològic sobre els fins del matrimoni en ocasió del Concili; més en concret, en la discussió i elaboració de la Constitució Gaudium et Spes. Llavors es debatia si la procreació havia de considerar-se com el fi primari i únic del matrimoni; o bé si també l´amor conjugal havia de considerar-se equiparat a ell.

Com es pot llegir en el Catecisme de l´Església Catòlica: «L´aliança matrimonial, per la qual un home i una dona constitueixen una íntima comunitat de vida i d´amor, va ser fundada i dotada de lleis pròpies pel Creador. Per la seva naturalesa està ordenada al bé dels cònjuges, així com a la generació i educació dels fills» (n. 1660). És a dir, el Concili va optar pel que podríem considerar una via intermèdia, no de contraposició entre els dos fins, sinó de conjunció.

El professor Pardo, en la seva anàlisi dels escrits de Häring, centra el focus de la seva atenció de manera molt particular en com entén aquest autor la qüestió de la inseparabilitat dels significats unitiu i procreador de l´amor i de l´acte conjugal. Sens dubte és aquesta la clau de què depèn l´acceptació o el rebuig de l´encíclica Humane vitae.

Amb aquesta intenció, analitza el tema concret de la paternitat/maternitat responsable, que, sens dubte, és paradigmàtic a l´hora d´endinsar-se en altres qüestions relacionades amb el matrimoni i la sexualitat, com l´anticoncepció, etc.

És un treball per a persones que es dediquen a la teologia moral que, sens dubte, aporta molta llum en l´anàlisi dels temes que es plantegen en l´àmbit de la moral conjugal.          

Miquel Masats Roca

  • 21 febrer 2011
  • Número 38

Comparteix aquesta entrada