Entrevista amb Jordi Bonet, arquitecte en cap del temple de la Sagrada Família
Benet XVI dedicarà el temple en la seva visita del 7 de novembre
Barcelona rebrà el 7 de novembre Benet XVI, que dedicarà el temple de la Sagrada Família. Amb aquesta cerimònia, s´inicia el 
culte de la nau d´un temple que, probablement, també serà declarat nova basílica de la ciutat. El temple manifesta amb audàcia nous camins en l´arquitectura religiosa i és un pont suggerent entre art i fe, tal com ens explica Jordi Bonet, arquitecte en cap de la Sagrada Família des del 1984. Bonet ja va rebre Joan Pau II en el seu memorable viatge apostòlic de 1982 i ara, amb 84 anys, espera amb il·lusió la nova visita papal. Ple d´energia, no defuig tractar els temes polèmics com l´imminent pas de la tuneladora Barcino a poca distància dels fonaments del temple.
A només un mes i mig de la visita de Benet XVI a la Sagrada Família, el proper 7 de novembre, en quina situació està la preparació dels actes?
En plena preparació! Encara hi ha alguns aspectes que no coneixem com seran exactament; em refereixo a detalls de la litúrgia, la durada de cada cerimònia... però ben aviat ens els concretaran. Encara tindrem un mes per preparar-la.
Quins actes s´han previst?
A la Sagrada Família, el sant Pare procedirà a la celebració de la dedicació del temple i la celebració de l´eucaristia; en acabar, resarà l´Àngelus des de la façana del Naixement i saludarà els assistents de l´exterior.
La visita del sant Pare serà un gran esdeveniment cultural i religiós i una gran ocasió per apropar-nos a la Sagrada Família. Què hi trobarà un visitant que faci anys que hagi visitat el temple?
Només el fet que l´església entri en culte permanent vol dir que l´espai –de uns 4.500 m2– estarà tancat, cobert. Això permetrà obrir-la al culte diari encara que continuïn les obres.
El més destacable és que es podrà veure tot l´interior arquitectònicament acabat amb molts detalls decoratius i simbòlics 
com els vitralls de la nau. Estaran col·locats especialment els de l´absis i el transsepte; a la nau encara s´hauran de posar els vitralls definitius. Això s´anirà fet progressivament, és el que s´ha fet sempre en la construcció de les grans catedrals...
Vostè va rebre Joan Pau II l´any 1982, quines diferències arquitectòniques en destacaria en relació amb el temple que dedicarà Benet XVI?
En aquell moment, fa quasi 30 anys, a més de la nau i els tancaments, pràcticament no hi havia res més; només la façana del Naixement aixecada, els campanars de la façana de la Passió i les parets de l´absis. Tota la resta quedava buida.
Ara és a l´inrevés. L´església està totalment tancada; les voltes tenen una alçada considerable: a la nau central, amb una alçada de 45 metres, el creuer a 66 i l´absis a 75 metres. El paviment de la nau col·locat, l´altar i el baldaquí, els vitralls, l´orgue. L´interior del temple estarà pràcticament en situació definitiva.
Quins són els seus sentiments davant la visita del sant Pare?
Parlant humanament, només que un personatge, amb la seva talla, que se l´escolta a tot el món, vingui a Barcelona, a una obra a la qual estic lligat des de fa molts anys (des del 1984) és una gran alegria. I també una gran responsabilitat; sentiments que comparteixo amb molta gent que treballa aquí. Amb ocasió d´aquest acte, la nostra ciutat serà al centre de les mirades de tot el món.
Com li sembla que serà l´acollida dels barcelonins?
Els que hem pogut seguir la transmissió en directe pels mitjans de comunicació anglesos dels recents actes al Regne Unit del 16 al 20 de novembre (amb motiu del viatge de Benet XVI per la beatificació de Newman) hem vist que la seva visita ha estat molt positiva a favor del sant Pare, de l´Església catòlica i de la seva trobada amb la comunió anglicana. Potser d´això aquí no se n´ha fet prou ressò. Penso que la resposta dels fidels catalans serà igual d´entusiasta que la dels anglesos i escocesos.
Parlem de Gaudí, un home amb una idea molt espiritual de l´existència. Avui, amb la feina de tants arquitectes i el temps transcorregut, Gaudí estaria satisfet de la seva obra?
Hem procurat ser fidels al màxim a les suggerències de Gaudí, i això és fonamental perquè Gaudí, a més d´un artista, era un home de fe; un home que creia en Jesucrist i en el seu missatge; per això la Sagrada Família porta tot un missatge espiritual, per a tothom. Naturalment, per als cristians; però la Sagrada Família té un llegat per a tothom. Això ho creiem de veritat jo i molts dels que hi treballem aquí i és una referència en el nostre treball.
Quina particularitat té aquest nou temple, inaugurat a començaments del segle XXI, perquè pugui ser vist amb admiració també pels no creients, agnòstics...?
Gaudí deia que era una catequesi allò que ell volia construir; ell només va veure una petita mostra del projecte: la façana del Naixement i el primer campanar, el de sant Bernabé, totalment acabat i que va veure sense bastides... i va quedar satisfet amb el resultat i així ho va manifestar. El temple de la Sagrada Família proposa una nova arquitectura. És tan diferent de tot el que s´ha fet fins ara que és normal que en una persona sensible li provoqui emoció. Aquesta obra ens porta a un aspecte que el sant Pare destaca repetidament, estem davant d´una realitat artística actual en la qual es retroben l´art i la fe. Fe i art han anat completament del bracet de fa segles...
Una qüestió que preocupa la ciutadania és la construcció del túnel de l´AVE a poca distància dels fonaments del temple.Com ho viu?
Avui la tuneladora està a dos-cents metres del temple. Nosaltres tenim molt clar que estem davant una obra en què «ens la juguem» i per tant que seria bo haver-nos-ho evitat; però el poder, l´autoritat, no reconeix que pot equivocar-se. 
Pot ser que passi la tuneladora i no succeeixi res, però pot passar en el futur i encara seria pitjor. Es podria haver modificat el traçat del túnel, però no hi ha hagut voluntat de fer-ho, han volgut «aguantar el tipo» a tota costa. El poder ha mantingut aquella dita castellana de «sostenella i no enmendalla» i per contra no ha fet cap cas d´aquell savi consell, que també diu en castellà: «De sabios es rectificar».
A més, els que han decidit aquest arriscada solució, potser l'any vinent no hi seran...
D´això es refien, perquè les coses poden passar d´aquí a molts anys. El terreny es belluga... i si passa alguna cosa, ja ho arreglaran els que vinguin. Això no és un plantejament seriós! Els problemes s´han de procurar evitar.
Hi ha unanimitat en el món de l´arquitectura en la inconveniència de l´opció actual?
Hi ha de tot. Però majoritàriament la ciutadania de Barcelona pensa que això no s´hauria d´haver fet. En canvi, l´autoritat, amb arrogància, ha pres aquesta decisió.
Quan veurem enllestides les obres?
Jo no ho veuré, ja sóc gran (Bonet té 84 anys). De fet, quan em vaig fer càrrec de les obres, ara fa 26 anys, la meva màxima il·lusió era veure la nau del temple coberta i ara podem veure la totalitat del temple, tot l´interior cobert. Això és fantàstic, però encara ens queden 100 metres per arribar a la creu!
Quan a Gaudí li deien que les obres avançaven lentament, responia que «El meu client no té pressa»...
La Sagrada Família tira endavant pel suport del poble i dels fidels. Ja el cardenal Jubany va rebre moltes pressions perquè s´aturessin les obres i, tot i això, la gent més humil continuava ajudant. Continuem sense ajudes ni subvencions de les administracions públiques. La Sagrada Família es fa perquè hi ha gent que vol que es faci. Nosaltres no fem propaganda perquè la gent vingui. No posem anuncis als diaris ni a la televisió i hi vénen més de dos milions de persones a visitar-la per dintre i molts més per fora...
La Sagrada Família ens parla d´un missatge important per al nostre món: que l´home no és únicament matèria sinó que també és esperit, que cal fomentar el respecte dels uns pels altres... Aquest és el clam de la Sagrada Família, el clam per la fraternitat dels homes i dones de tot arreu: que s´estimin i es respectin. Aquest és el missatge de la Sagrada Família de Natzaret per a tota la família humana.
Albert Beorleguii Isidor Ramos
Periodistes
