Revista > Número 37

La conversió cristiana i l'evangelització

XXXI Simposi de Teologia de la Universitat de Navarra

Més de 300 especialistes van participar del 14 al 16 d´abril, en el XXXI Simposi de Teologia de la Universitat de Navarra, centrat en aquesta ocasió en el tema Conversió cristiana i evangelització. La professora Jutta Burggraf, presidenta d´aquesta edició, va assenyalar que el missatge cristià sempre resulta «actual i fascinant: hi ha un Déu que estima cada persona i ens vol feliços, ara i eternament. Qui creu això és més capaç de relativitzar les dificultats quotidianes». En aquestes jornades, van intervenir experts procedents d´Itàlia, Espanya, França, Filipines, Alemanya, Brasil, Holanda o Mèxic.

Els ponents de la primera jornada, el dimecres 14, van desenvolupar els següents temes: El fet de la conversió religiosa, pel professor Massimo Introvigne, director del Centro Studi sulle Nuove Religioni (Torí, Itàlia); Convertiu-vos i creieu, pel professor Juan Alonso, Facultat de Teologia, Universitat de Navarra.

La taula rodona Conversió cristiana en l´art: Literatura i conversió, va comptar amb la participació del professor José Morales, Facultat de Teologia, Universitat de Navarra; el tema Experiència, empatia i conversió: una teologia de la música com a epifania del Misteri, va ser tractat pel P. Jordi-Agustí Piqué, OSB, Abadia de Montserrat (Barcelona); finalment, el professor Jorge Latorre, de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, va parlar sobre La conversió cristiana en les arts plàstiques.

La professora Burggraf va destacar que «la fidelitat a l´Evangeli exigeix canvis en la vida dels cristians perquè avui no image-ff17a73268bd59ce62cb4a76d8c458c4vivim com fa 50 o 500 anys». I és que «un cristià es troba, en el més intim del seu ésser, unit al seu temps». Comentant el tema del Simposi, la presidenta de l´encontre va afirmar que per conversió podem entendre «aquell gir radical en la vida d´una persona després de la seva trobada amb Jesucrist». Així mateix, va precisar que una persona creient «compta amb recursos per superar les decepcions i el dolor. Perquè posar la confiança en Déu suposa recuperar, amb el temps, la confiança en els altres i la seguretat i serenitat en la pròpia actuació».


Paper de la dona a l´Església

També va parlar sobre el treball que poden exercir avui els cristians en el món i va puntualitzar que «han de ser testimonis de l´amor i misericòrdia de Déu. Això implica demanar perdó, reparar injustícies i començar de nou». En referir-se al paper que la dona juga o ha de jugar a l´Església, la professora Burggraf va indicar que «l´Església és, en el seu nucli, la unió amb Déu en Crist. Llavors, qui és més i millor 'Església´? Qui està més unit a Crist, sigui home o dona».

A l´últim, va explicar que també avui «és possible trobar la felicitat en el celibat cristià». Perquè «la qüestió clau per a la felicitat no crec que sigui, necessàriament, estar solter o casat, sinó viure amb amor o sense. El cèlibe ha escoltat una crida específica de Crist, i troba suport en l´ajuda totpoderosa de Déu, no en la pròpia excel·lència», va puntualitzar.

Els següents temes i ponents van ocupar les sessions del dijous dia 15 d´abril: La conversió al cristianisme en els primers segles, va ser la qüestió tractada per la professora Marie-Françoise Baslez, Université Paris XII - Val de Marne, École Normale Supériere (París); i Mandat missioner i respecte a la llibertat religiosa, va ser el tema exposat per Mons. Adolfo González Montes, Bisbe d´Almeria.

La taula rodona entorn als Acostaments actuals a la conversió religiosa va comptar amb les intervencions: Déu al cervell? L´experiència religiosa des de la neurociència, del professor José Manuel Jiménez Amaya, Facultat de Medicina, Universitat Autònoma de Madrid; Factors sociològics de la conversió religiosa, exposats pel professor Lluís Oviedo, OFM, Facultat de Teologia, Pontifícia Università Antonianum (Roma) i Conversió i Dret, a càrrec de la professora Ana María Vega Gutiérrez, Facultat de Ciències Jurídiques i Socials, Universitat de La Rioja (Logronyo).

 

Experiència religiosa i xarxes neuronals

En preguntar-nos si Déu està al cervell, ens trobem amb una resposta bidireccional: per què la Neurociència s´ho planteja; i, per què la Teologia s´interessa en què li pot dir la Neurociència sobre l´experiència religiosa de l´home a image-992e04ad35068c9ff4d517a221e40fb6través de la fe. Aquest tema el va desenvolupar el professor José Manuel Giménez Amaya, catedràtic d´Anatomia i Embriologia, en la seva ponència en aquest Simposi Internacional.

Des del punt de vista neurobiològic, «es veu que l´experiència religiosa és capaç de posar en concert xarxes neuronals corticals molt complexes», i que «involucren de forma sintètica regions cerebrals perceptives, cognitives i emocionals», va indicar el professor Giménez Amaya. Va assenyalar també com és lògic pensar que «succeiria quelcom així: la riquesa de l´experiència religiosa necessita aquestes xarxes per produir-se, però afirmar que aquestes xarxes són la causa directa d´aquesta experiència és, en gran manera, ignorar les limitacions que tenen les tècniques que s´han utilitzat per desvelar aquesta experiència».

Giménez Amaya va explicar, a més a més, com els estudis de neuroimatge «només il·lustren un aspecte parcial dels processos biològics que ens succeeixen, i no expliquen fil per randa la riquesa perceptiva, cognitiva i emocional que suposa l´activitat que té una persona en la seva experiència religiosa».

 

Relacions interdisciplinàries i unitat del saber

En referir-se a les raons per les quals la Teologia també s´interessa per conèixer els resultats de la ciència experimental, Giménez Amaya va comentar que «la Teologia té una funció rectora com a exigència del pensament». En realitat, quan observem aquest interès en el món actual veiem que «sempre la ciència teològica està al davant d´un cientificisme que no vol ser interdisciplinari».

Per aquesta raó, va afegir, resulta important insistir que «el coneixement que ens proporciona la ciència teològica és tan vertader i tan racional, o fins i tot més, ja que afecta alguna cosa més profundament humana, que el coneixement experimental en el camp de les ciències naturals i la tecnologia». I és que, va concloure, «aquestes relacions interdisciplinàries ens parlen del gran repte que tenim amb el futur: tornar a la unitat del saber, evitant la fragmentació que existeix en l´actualitat».

Les sessions del divendres 16 van girar al voltant de: Credibilitat i testimoni cristià, a càrrec del professor Giuseppe Lorizio, Facultat de Teologia, Pontifícia Università Lateranense (Roma); La taula rodona sobre Camins de conversió va reunir personalitats d´àmbits diversos: L´atractiu de la caritat cristiana, a càrrec de María Rosario Ames, Secretària de l´Equip Directiu Nacional de Mans Unides; L´art cristià, camí de trobada amb Crist, per l´escultor Etsuro Sotoo, que treballa al Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona i José Manuel Almuzara, arquitecte, també a la Sagrada image-cf06bc0cecde4eeb11df7f32a92512f0Família; Els efectes de la conversió en la vida pública, per la professora Paola Binetti, diputada al parlament italià i Directora del Departament per a la Investigació Educativa i Didàctica en la Università Campus Bio-Medico di Roma.

«En tota ocasió, convé expressar amb força la gran vitalitat del pensament cristià, la riquesa de les seves tradicions i el coneixement que el millor d´Europa té arrels cristianes». Són paraules de la diputada italiana Paola Binetti, que també va afirmar que «sempre és possible recuperar aquestes arrels, si pensem en els tres nivells en què som competents: les organitzacions internacionals, nacionals, i en un nivell cultural més ampli que inclou la vida i els estils de comportament dels cristians; els estudis científics interdisciplinaris...».

Per a aquesta diputada italiana, «la fe revitalitza en cada cristià el sentit de la seva vida i la responsabilitat del servei als altres. Ajuda a entendre´s a si mateix».

 

Actuació en la vida pública

Quant a l´actuació dels catòlics, va indicar que aquests han de jugar un paper «de gran coherència personal, tant en la conducta privada com en la pública»; posant –va afegir– «un seriós esforç d´elaboració cultural per passar al pla de les propostes polítiques concretes, i ser capaços de donar respostes que vagin més enllà dels esquemes i les ideologies amb què ara ens trobem».

Així mateix, va agregar que els catòlics han d´intentar ser «molt més actius en la vida pública», i «considerar la política com un dels àmbits més importants en els quals es pot assumir responsabilitat en el bé comú».

 «La nostra societat actual a Europa –va dir– pot viure amb més intensitat valors que fan referència a la persona (la vida), a la família i a la societat». Va exhortar, a més a més, a ser «valents i audaços per defensar idees que molts cops van a contracorrent». A l´últim, va considerar important el «recomençar a viure la responsabilitat que tenim cap a la societat com un element prioritari del nostre pacte amb les generacions futures».

Xavier Vilella

Periodista

  • 11 gener 2011
  • Xavier Vilella
  • Número 37

Comparteix aquesta entrada