Revista > Número 37

La Jornada Mundial de la Joventut, una oportunitat pastoral

La darrera Jornada Mundial de la Joventut celebrada a Europa, l´any 2005 a Colònia, significà per a totes les diòcesis catalanes, coordinades pel Secretariat Interdiocesà de Joves (SIJ), una experiència que marcaria la pastoral juvenil a casa nostra. Més de 500 joves, acompanyats de força preveres, religiosos i fidels laics, descobriren una imatge de l´Església que els resultà image-f39960fe20411ee1b65c3d1ac466e5b4desconcertant: la fe esdevenia pels carrers d´Alemanya una festa; pastors i joves compartien experiències, s´interessaven els uns pels altres, de tal manera que la catequesi oficial que impartien els bisbes continuava de manera natural en conversa amistosa al tren o al carrer; l´austeritat de l´acollida fou escola de virtuts; les llargues estones de pregària es feien curtes i la celebració de la reconciliació o de l´Eucaristia eren un encontre personal i comunitari amb l´amic Jesús ressuscitat...

 

I encara podríem aturar-nos en l´altra cara de la moneda, tant sols intuïda: què suposà per a la gent d´Alemanya rebre aquells joves pelegrins? Les crítiques de la premsa emmudiren i aixecaren acta del civisme i la joia dels joves; les parròquies quedaren desbordades per la fe dels joves i els freds càlculs d´espai i dutxes necessàries quedaren en segon terme: la fe, que sovint és “políticament incorrecta”, semblava que recobrés el seu valor i es podia viure arreu amb joia i satisfacció. Vivien com un temps de gràcia la presència dels joves cristians acompanyats pels seus bisbes I els preveres. I entorn el Sant Pare rebérem una nova lliçó de fe: la força del Papa rau en el fet de ser successor de Pere, fa present el Crist enmig de la seva Església. Així ho mostra la naturalitat amb què fou acollit Benet XVI, que s´estrenava en unes JMJ impulsades clarament per Joan Pau II: novament, els protagonistes foren els joves i Crist, tal i com volgué deixar-ho clar el sant Pare proposant al milió de joves presents de fer plegats una estona de pregària silenciosa davant Jesús en l´Eucaristia.

 

Ara canvien les tornes

I vet aquí que ara canvien els papers. Del 16 al 21 d´agost de 2011 tindrà lloc a Madrid la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), que anirà precedida d´uns dies de convivència a les diòcesis (DED), de l´11 al 15. Tots els bisbats catalans ens hem ofert per ser diòcesis acollidores dels joves pelegrins vinguts d´altres països. Això suposa una oportunitat pastoral de primeríssim ordre que cal saber aprofitar bé. La presència de milers de joves pot suposar una força i un testimoni de fe que enriqueixi les nostres parròquies.

Un perill seria no ser conscients del que suposa això: tinguem present que, a un any vista de les JMJ, els bisbats catalans ja tenim inscrits més de 30.000 joves!


Com col·laborar-hi?

En primer lloc, cal tenir present que els fruits pastorals d´aquests esdeveniments depenen sobretot de la generositat pastoral realitzada abans i durant les Jornades, així com del treball posterior. A casa nostra s´ha procurat i es procura enllaçar aquest moment de gràcia amb la pastoral ordinària. Tal i com diu el document “Mirada Nova”, en la pastoral de joves hi ha moments curts –de densitat especial i de gran significació vivencial– i moments llargs –on allò viscut en els moments curts es desplega en el qüotidià–.

Alhora cal adonar-se que és tota l´església la que entra en missió i no només els joves. Per tant, convé que tot el poble de Déu s´impliqui en aquesta oportunitat de nova evangelització. Les nostres diòcesis –i, per tant, les nostres parròquies, escoles, i totes les realitats eclesials– cal que es plantegin com viuen la dimensió evangelitzadora entre els joves i aprofitin aquesta oportunitat. Podem acollir un o uns quants autocars de joves a les nostres parròquies, fer-hi participar les nostres famílies, catequistes o col·laboradors. Cal no tenir por: segur que la nostra generositat serà aquells pocs pans i peixos que permetrà al Senyor d´alimentar a molts cors afamats.

image-82f7f02dc36c85e69baa648bc0baaa18 

 

Algunes característiques de la JMJ[1]

Si es diu que la nostra cultura està marcada per la fragmentació, també podem dir que aquesta fàcilment s´escola a la pastoral de l´Església. Podem dir que en una JMJ i en els Dies d´Encontre a les Diòcesis (DED) els fragments esdevenen part d´un bonic mosaic. Descobrim la bellesa de l´Església, amb tants camins i vocacions; una Església que es manifesta com a mare i mestra, com a companyia d´amics, on Crist és al centre de l´evangelització.

La visibilitat del rostre de l´Església i el diàleg amb els pastors fa que aquests dies siguin com un “laboratori de la fe”, com li agradava de dir al papa Joan Pau II, on es descobreix que la fe no s´oposa a la vida del jove. Descobrir, per tant, la racionalitat i la bellesa de la fe.

Podem dir que la llarga trajectoria de les JMJ ha anat provocant una mena de “revolució silenciosa” , que ha posat sobre la taula una fotografia de la joventut molt diferent a la que mostren els mitjans de comunicació: una joventut assedegada de valors i en recerca del significat més profund de la seva vida, capaç de preguntar-se, en el si de l´Església i a redós de Jesús, sobre la seva vida i el per què de la seva existència. És a dir, la crida a l´amor aflora amb força insospitada enmig del nostre món postmodern i es concep la vida com a vocació, de tal manera que el projecte de vida esdevé vocació de vida.

De mica en mica, les JMJ han anat dibuixant l´esquema clàssic de la traditio-redditio: anunci de Crist (les catequesis), celebració de Crist (sagraments i Eucaristia) i enviament missioner. Aquest esquema demana un agent de pastoral format i experimentat en la fe, que tingui un profund coneixement de la persona i del cor del jove.

Conclusió

Potser seria il·lús presentar una JMJ com la solució màgica a les dificultats pastorals amb joves; però segurament seria igualment desassenyat no aprofitar aquesta oportunitat pastoral. La presència de joves vinguts d´arreu del món a casa nostra pot ser una empenta a la nostra pastoral quotidiana. Pot ser un moment de creativitat pastoral. Més enllà d´un espectacle de masses, pot esdevenir part d´una vertadera revolució, la revolució de Déu, com digué Benet XVI a Colònia. Si aconseguim que els joves facin, en l´Església, experiència de Déu. A les nostres mans està posar tots els mitjans per fer-ho realitat. Cal llançar-nos, doncs, mar endins.  

David Compte

Prevere del Bisbat de Vic


[1] Card. Stanislaw Rilko, “las JMJ, don que compromete a toda la Iglesia”, conferència a la Conferència Episcopal Espanyola, 22 d´abril de 2010.

  • 11 gener 2011
  • David Compte
  • Número 37

Comparteix aquesta entrada