Revista > Número 35

La reforma de Benedicto XVI: la liturgia entre la tradición y la renovación

Nicola Bux

Ciudadela Libros

Madrid 2009

160 pàg.

 

En aquest petit llibre, s´hi troba una visió sintètica i alhora analítica, dels precedents i símptomes d´allò que s´està nomenant “Nou Moviment Litúrgic”. L´autor, consultor de diversos Dicasteris i Oficines de la Santa Seu, aconsegueix image-73252f0bba51038ad4b3662d62ab6529apropar-se amb encert al pensament del Papa i exposar-lo de manera profunda. La primera part és un endinsament en el paper que té la Litúrgia i la seva sacralitat en la vida quotidiana de l´home modern i de la necessitat d´entrar en el Misteri de la Fe, de familiaritzar-se amb la gosadia d´allò sagrat i comprendre com enllaça l´home d´avui amb una Tradició que el transforma internament. La segona part és un resum de teologia litúrgica, mostrant com el culte diví és un culte essencialment personal, articulat per les Tres Divines Persones, i concretat en els actes de Crist, que és el vertader celebrant. En el tercer capítol, tracta sobre la reforma litúrgica del Vaticà II i tota la “batalla” al seu entorn, tracta amb delicadesa els punts de partida dels artífexs de la Reforma i el sentit de les correccions finals de Pau VI.

Aquest llibre és una bella contribució a la interpretació correcta del Motu Proprio de Benet XVI. L´autor s´uneix al Papa per a recordar que, més enllà de les formes rituals, la substància de la Litúrgia és la reverència i l´adoració de Déu, sense reduir la naturalesa de la Litúrgia a una disquisició sobre les formes. Un capítol a part mereixen les interpretacions incorrectes de l´acte papal, qualificat per l´autor com a “treva”. S´hi copsa aquí una intuïció genial del Papa, no sempre ben entesa: a través de la sacralitat redescoberta en la Forma Extraordinària, es promou la reconciliació interna de l´Església, retornant seriosament a Déu. D´aquesta manera, posa l´accent, que s´havia fixat en la Moral, en la Litúrgia i la proximitat de Déu com a veritable palanca de transformació social, d´unitat i caritat. En conjunt, es pot veure com el Nou Moviment Litúrgic presenta uns símptomes de gestació dolorosa, naixement i maduració que només es podrà realitzar amb paciència, que és la forma quotidiana de l´amor.

Jordi Moya

  • 09 juliol 2010
  • Nicola Bux
  • Número 35

Comparteix aquesta entrada