Revista > Número 33

Introducción General a la Biblia. Introducción al Antiguo Testamento. I, II i III. M.A.Tábet

– Introducción General a la Biblia

Ed. Palabra 2003

534 pàg.

 

– Introducción al Antiguo Testamento

I. Pentateuco y libros históricos

Ed. Palabra 2004

501 pàg.

II. Libros proféticos

Ed. Palabra 2009

459 pàg.

III. Libros poéticos y sapienciales

Ed. Palabra 2007

283 pàg.

 

Miguel Ángel Tábet

Els quatre volums que ara ressenyem, el darrer publicat aquest any 2009, són un tractat complet de la Sagrada Escriptura que els professors i estudiants de teologia o de ciències religioses poden utilitzar com a manual i llibre de referència. En un total de 1.877 pàgines, hom pot trobar-hi una exposició sistemàtica dels grans temes bíblics i un estudi científic de cadascun dels llibres que componen l´Antic Testament.

L´autor és doctor en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense i en Filologia Bíblica Trilingüe per la Pontifícia Universitat de Salamanca. Actualment és professor d´exegesi bíblica i d´història de l´exegesi, i ha publicat image-9bf5fbc22065e109912bd108271c04a7nombroses obres i articles. En el tercer volum, dedicat a l´estudi dels Profetes, hi col·laboren dos reconeguts estudiosos italians, Mons. Benito Marconcici i Giovanni Boggio.

El primer volum és una introducció general a la Bíblia. Tábet recull els quatre tractats tradicionals —el d´inspiració bíblica, el cànon, el Text i l´hermenèutica bíblica— i hi afegeix un capítol sobre la història de l´exegesi hebrea i cristiana. Exposa les nocions d´inspiració i veritat de la Sagrada Escriptura, la relació entre revelació i Bíblia, la formació del cànon dels textos i la història de la redacció dels llibres. A més, explica quins son els mètodes que s´utilitzen per interpretar la Bíblia, descriu breument les nocions bàsiques d´hermenèutica filosòfica i mostra com s´aplica a l´estudi dels textos sagrats. El llibre es tanca amb un recull ample de bibliografia i uns quadres sobre els idiomes de la Bíblia, el cànon segons les principals tradicions, la relació dels manuscrits més antics i importants de l´Antic i el Nou Testament i, per acabar, fa referència a alguns documents del Magisteri sobre la Sagrada Escriptura. Aquest volum té una marcada orientació doctrinal i teològica. No en va l´autor afirma que les seves fonts d´inspiració són la Constitució dogmàtica Dei Verbum, el Catecisme de l´Església catòlica i dos documents de la Pontifícia Comissió Bíblica, titulats La interpretació de la Bíblia en l´Església (1993) i El poble hebreu i les seves Sagrades Escriptures en la Bíblia cristiana (2001).

En el segon volum s´estudia el Pentateuc —Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi— i la resta de llibres històrics que formen part de l´Antic Testament. La perspectiva que adopta l´autor és teològica, però també està atent als aspectes literaris i històrics de cada llibre, i n´explica el contingut específic. En aquests llibres es posa de manifest l´estreta unió entre la història del poble d´Israel i la revelació de Déu. La cronologia i la teologia es donen la mà. Aquesta relació permet als escriptors dels textos sagrats de desenvolupar una reflexió teològica amb motiu dels fets que narren. D´aquesta manera, el que el lector troba és una història de salvació, unes fites que parlen de com és Déu i de com és l´home, i també de quina és la seva relació, una relació d´amor, d´entrega i de perdó per part de Déu, i d´oblit, pecat i conversió per part de l´home.

El tercer volum és dedicat a l´estudi dels llibres dels Profetes. L´esquema que segueix és el següent. Primer retrata el profeta amb una breu biografia i explica quin era el context històric i social, per tal de fer conèixer qui són els seus destinataris. A continuació descriu el contingut del llibre i la seva estructura literària, o com s´ha format el text. Com en els volums anteriors, els autors s´aturen especialment en l´exposició del missatge teològic. En algun cas, com en el capítol dedicat a Isaïes, s´analitzen alguns textos que tenen una rellevància especial. També es fa una referència, encara que molt succinta, a les connexions entre cadascun dels llibres i el Nou Testament.

Finalment, el quart volum explica els llibres poètics o sapiencials. L´autor, fidel al seu objectiu, introdueix el lector en els grans temes teològics de la saviesa del poble d´Israel. D´una banda, dóna una visió global sobre l´origen, el context religiós i cultural, i les formes literàries dels llibres dels savis de l´Antic Testament, destacant la seva originalitat envers altres savis de l´època, per exemple d´Egipte; d´altra banda, posa en relleu que la revelació és progressiva, i, per això, els grans temes que colpegen sempre el cor de l´home —el dolor, el mal, la mort i l´existència d´una retribució a la altra vida— troben una explicació més profunda en la reflexió d´aquests savis que no pas en els llibres històrics.

Com ja hem dit, Tábet aporta una bibliografia molt ampla. Des d´obres de caràcter general i manuals fins a textos especialitzats, sense deixar de banda textos del Magisteri, diccionaris bíblics i altres recursos bibliogràfics.

Alguns especialistes manifesten que qualsevol persona que vulgui tenir un coneixement cabdal de la Bíblia pot trobar el que busca en aquests quatre manuals. Tanmateix, potser cal advertir que són obres que exigeixen una lectura molt atenta. Sens dubte són llibres que no substitueixen la lectura de l´Antic Testament, però en són una bona guia per comprendre bé quin és el seu missatge. Tant de bo l´autor pugui concloure aquesta obra, fruit d´una vida dedicada a l´estudi de la Sagrada Escriptura, amb un manual sobre el Nou Testament.

 

Glòria Heras

  • 10 desembre 2009
  • Miguel Ángel Tabet
  • Número 33

Comparteix aquesta entrada