Revista > Número 30

Agressions a la vida

 Pocs dies abans de Nadal, es van donar a conèixer les xifres de l´avortament a Espanya del 2007: 112.138, suficients per omplir el Camp Nou i el Mini Estadi. Crida l'atenció l'increment del 10% respecte a l'any anterior i també el fet que avortessin 15.000 menors de 19 anys, tota una bufetada a la ineficàcia de les insistents campanyes d'educació sexual destinades a adolescents.

 

Un altre focus informatiu del 2008 van ser les diligències judicials contra el metge i empresari de l'avortament Carlos Morín. L'inspecció va detectar importants irregularitats legals que es van afegir als escàndols mediàtics que van destapar alguns mitjans de comunicació estrangers (anglesos i danesos): a Espanya, pagant, és possible avortar en qualsevol moment, al marge de si es compleix o no amb els tres supòsits previstos per la llei.

 

La reacció del govern ha estat: més avortament. El 10 de novembre va iniciar els seus treballs una Subcomissió parlamentària per estudiar la reforma de la llei de l'avortament. Els 30 experts cridats a declarar ho fan a porta tancada, en un curiós exercici de transparència i debat obert. En ple procés de declaracions dels experts, la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, va afirmar que tot plegat s'encaminava a una llei de terminis. Si el govern ja ho té decidit, per què crear una subcomissió d'estudi?

 

Per l'opinió dels "seus" experts, els coneixereu

 

També la ministra d'Igualtat va anunciar al setembre de 2008, la creació d'un Comitè d'experts per a l'estudi de la interrupció voluntària de l'embaràs. Aquest equip de "13 experts" elaborarà el text del Projecte de Llei analitzant prèviament les conclusions de l'esmentada Subcomissió del Congrés dels Diputats. Aquest nou equip d'experts podria comparar-se a un llop al corral de les ovelles. Mostrem la pluralitat dels experts perquè jutgi el lector:

 

Elena Arrendó Sòria, destacada militant del PSOE, promotora d'un dels primers centres d'anticoncepció d'Espanya. S'ha manifestat partidària de l'avortament sense restriccions; María Durán Febrer, advocada, presidenta de l'Associació Feminista Themis, defensora de la despenalització de l'avortament; Javier Martínez Salmeán, cap del servei d'obstetrícia i ginecologia de l'Hospital Severo Ochoa de Leganés, un dels pocs metges que fa avortaments a la sanitat pública; José Luis González Cussac, catedràtic de Dret Penal a la Universitat Jaume I de Castelló; Patricia Laurenzo Capello, catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Màlaga i autora de L'avortament no punible, (Editorial Bosch, Barcelona, 1990) en què defensa una liberalització de l'avortament; Consuelo Català Pérez, antiga responsable de l'àrea de salut de l'Institut Valencià de la Dona, diputada socialista per Alacant a les corts valencianes, va ser la primera presidenta de la patronal del sector avortista, ACAI; Francisco Donat Colomer, catedràtic d'Infermeria Matern Infantil de la Universitat de València i coautor d'un manual d'infermeria maternal i ginecologia permissiu amb l'avortament; José María Bedoya Bergua, catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia a la Universitat de Sevilla.

 

Segueixen quatre "experts" de diversos organismes oficials: José Luis Rodríguez Álvarez, director general de Coordinació Jurídica del Ministeri de la Presidència; Justino Zapatero Gómez i Viviana Caruso Fontán, assessors del Ministeri de Justícia; José Martínez Olmos, secretari general de Sanitat; Concepción Colomer, directora de l'Observatori de Salut de la Dona i coneguda activista proavortament.

 

Si ens hem detingut a posar noms i cognoms als experts convocats pel Govern per redactar la nova llei de l'avortament, és per mostrar-ne la parcialitat amb què es prepara i es pot preveure que la lley almenys s'elaborarà en una segura sintonia amb la major part d'ells. Ni les alarmants xifres d'avortaments, ni que el frau de llei sigui un escàndol a Europa, ni les irregularitats legals i fiscals de moltes clíniques avortistes... res d'això no ha fet moure ni un mil·límetre els prejudicis ideològics del govern actual. Hi ha una voluntat purament ideològica d'imposar una visió inhumana de la vida.

 

A l'ofensiva antivida, s'hi va afegir el ministre de Sanitat, Bernat Soria, que va fer públiques les seves reflexions per obrir el meló de l'eutanàsia, –la va anomenar suïcidi assistit– aprofitant el mediàtic escenari d'El País del diumenge 7 de setembre de 2008. El ministre, en aquesta entrevista, es va esplaiar amb profunds arguments per explicar la importància d'una nova llei per a "regular els moments terminals, la mort digna i el dret que té qualsevol ciutadà a dir, quan arribi aquest moment: no vull ser sotmès a una tortura". Per a Soria, la ideologia socialista diu "el propietari del teu cos ets tu", per tant, "és el pacient el que decideix si desitja o no rebre un tractament". Davant d?un argumentari d'aquesta solidesa, possiblement no faci falta crear cap comissió de savis per estudiar la futura llei de suïcidi assistit...

 

Opinions i estudis per a una reflexió

 

Temes d'Avui ofereix en aquest número una petita contribució per denunciar les agressions a la vida que planejen en les noves lleis sobre l'avortament i l'eutanàsia que l'actual govern vol impulsar durant l'any 2009.

 

En els últims deu anys, s'han fet da Espanya un milió d'avortaments. Un fenomen d'aquestes dimensions no desperta l'interès informatiu? Només el 2007 el "negoci" va generar un mínim de 35 milions d'euros i ha afectat milers de persones... Com explica el professor de sociologia Alejandro Navas, els mitjans de comunicació espanyols massivament silencien aquest tema i el tracten, quan ho fan, d'una manera molt peculiar. Quan s'ha arribat a cotes mai abastades d'striptease informatiu-emotiu-visceral en molts programes de les nostres televisions, cap televisió generalista (i totes, tant les públiques com les privades, treballen sota l'imperatiu legal de realitzar un servei públic), ha emès un reportatge sobre l'avortament que expliqui clarament què és i que en mostri les conseqüències (per a la mare i per al no-nascut). La defensa de la vida no compta amb el vistiplau del complex informatiu a Espanya, això ens ho explica l'Antoni Coll, veterà periodista català.

 

El camí jurídic fins a arribar a aquest dantesc escenari l'exposa el magistrat José Luis Requero. En el seu article, argumenta que una llei de terminis és inconstitucional i ho fa en un interessant text accessible per a tots i no sols els juristes. La professora María Victòria Roqué escriu les raons profundes, culturals i filosòfiques d'una cultura de la mort que compta amb l'enhorabona de l'opinió pública. El catedràtic de Dret Penal Jesús Silva realitza un valuosíssim estudi sobre la (in)disponibilitat de la pròpia vida, tema de gran interès davant d'una pròxima i probable regulació legislativa de leutanàsia a Espanya. 

 

L'Església i els cristians han estat sempre compromesos en una defensa activa de la vida, i especialment de la vida d'aquells que són més vulnerables (no nascuts, nadons, malalts i ancians); no en va 2.000 anys de cristianisme han vist néixer una infinitat d'iniciatives confessionals o no, però encoratjades per aquest esperit per atendre i defensar els que no es poden valer per si mateixos.

 

També el 2008 s'han complert 40 anys de la profètica encíclica de Pau VI, l'Humane vitae. Pau Agülles, llicenciat en Farmàcia i doctor en Teologia Moral, recorda els elements fonamentals d'aquest document que fa ja 8 dècades va avisar sobre els perills de la contracepció i la separació de sexualitat i procreació. L'idealisme de la revolució del 68 ha tingut conseqüències. Resulten, ara, prou evidents. 

 

Iniciatives per la vida

 

Però no tot és el ressò de notícies dolentes. En la secció Iniciatives, reproduïm les principals idees exposades per Josep Miró i Ardèvol en el Primer Congrés de Parlamentaris per la Vida. Un grup de polítics i governants d'Europa i Amèrica, que ha constituït un grup de treball format per servidors públics que tenen una "perspectiva de família" en la seva tasca i s'han compromès a defensar activament la vida.

 

Altres iniciatives recents han estat la Jornada per la Família i la Vida del passat 28 de desembre que a Madrid va reunir centenars de milers de fidels en una missa celebrada a la plaça de Colón, que va ser presidida pel cardenal Rouco i 35 bisbes de tot Espanya. En moltes altres diòcesis, els pastors van decidir celebrar aquesta jornada en les respectives catedrals. L'arquebisbe de Barcelona va aprofitar la coincidència de la celebració amb el diumenge dedicat a la Sagrada Família per escriure la seva glossa dominical sobre l'avortament amb el títol "El primer dels drets humans". I al gener de 2009 tindrà lloc a Mèxic la trobada mundial de les Famílies.

 

Tot l'activisme que no es percep en la política o els mitjans de comunicació, està viu en la societat civil. Especialment activa és la plataforma ciutadana HazteOir impulsora de la web i la campanya "dret a viure". Al desembre, diverses organitzacions van convocar accions pacífiques de protesta davant de clí- niques avortistes. AES va convocar manifestacions davant de 50 clíniques avortistes a tot Espanya el dia 26 de desembre a les quals van assistir unes tres mil persones. Les associacions ProVida van fer el mateix davant la clínica Dator de Madrid el 28 de desembre. La Federació d'Associacions ProVida treballa per ajudar mares i nadons en perill des de fa molts anys. També es multipliquen les iniciatives per ajudar la mare en dificultats i la dona que ha avortat com AVA, Associació de Víctimes de l'Avortament; el programa Red Madre, una xarxa solidària de suport a les dones embarassades perquè puguin trobar alternatives al drama de l'avortament, la Fundació Madrina o el Pacte pels Drets i les Llibertats que ha mobilitzat moltes persones i institucions a Catalunya, per esmentar-ne algunes.

 

És paradoxal que en un moment de gran consciència social i ecològica es produeixi aquest oblit, si no un atac, a l'ésser humà als seus estadis inicial i final de la seva vida. És suggeridora l'aportació del magistrat José Luis Requero defensant una tasca pedagògica que suposa recordar incansablement el més bàsic, el fonamental: el valor de tota vida. També l'esclavitud i la discriminació racial –escriu Requero– van ser legals i van comptar amb suport social en molts països fins fa ben poc temps. No obstant això, el 20 de gener jura el seu càrrec el primer president de color als Estats Units. Confiem que en un dia no gaire llunyà vegem amb horror les lleis de l'avortament i l'eutanàsia en una societat que busqui decididament el bé de tots els seus membres.

  • 15 juliol 2009
  • Domènec Melé
  • Número 30

Comparteix aquesta entrada