Revista > Número 30

Paraules per a superar-se

 

Edicions STJ

Barcelona, 2008

229 pàg.

 

Ha sortit el títol que fa 14 –si comptem en aquesta xifra les versions castellana i catalana que se n´han fet– dels llibres de Josep Maria Alimbau que, amb un aire semblant, però diferents per la temàtica concreta, s´han publicat en una Collecció d´Ajuda Personal, d´Edicions STJ, promoguda per M. Victòria Molins. Diguem, a més, que del primer, Paraules per al silenci, entre les dues versions se n´han fet ja 25 edicions. Tots estan presentats de manera suggerent, respectuosa, estimuladora: Comença el títol amb "Paraules per a..." I a continuació, en cada un, hi figura una actitud adequada davant un valor humà, que l´autor vol alimentar: el silenci, l´alegria, el sofriment, i orientar els esforços del lector "per a la vida", "per als moments difícils", "per a viure millor", i en el d´ara "per a superar-se".

 

En aquest llibre –i també en tots els altres– Josep M. Alimbau ha seleccionat nombroses citacions que ha extret de les seves lectures d´escriptors clàssics i contemporanis, en una gran varietat i sense discriminacions ni exclusions, que reflecteixen l´esperit ampli, obert, de l´autor, en qui apareix l´educador que ha estat sempre -i és- i també comunicador, de paraula i per escrit. Ha escrit molt i ha parlat molt, però també ha llegit i ha escoltat.

 

Es copsa en els seus escrits un coneixement directe dels clàssics grecollatins que són a la base de la nostra civilització, i que han influt poderosament en la seva formació humana i moral, i s´hi veuen els resultats d´un hàbit per la lectura que l´ha portat a viure el consell d´aquells clàssics "Legere, et nihil seligere, negligere est", és a dir: "Llegir i no seleccionar res, equival a oblidar".

 

De tota manera, erraria qui pensés que la seva obra està feta bàsicament de citacions. En els seus escrits, hi compta més l´esquema o la síntesi que ell ha fet de cada tema, des d´una perspectiva cristiana, amb unes idees bàsiques que vol comunicar, i hi afegeix els pensaments dels diversos autors. Tanmateix, si bé es mira, el més important en el llibre són les consideracions personals que l´autor fa, tot allò que no va amb cometes, i no solament el lluïment de la citació.

 

M´atreviria a endevinar moments o circumstàncies de la història contemporània i de la vida de la cultura que han influït en el seu tarannà i en el bagatge dels seus coneixements. Home bo, format en àmbits familiars i acadèmics, estimuladors, exigents, exemplars, que li han deixat una empremta que el porta a valorar tot el que té relació amb la voluntat, la fermesa i la generositat que cal per aplicar esforç, constància, perseverança, solidaritat, per a aconseguir els objectius personals i per ajudar els altres a fer el mateix.

 

No hi ha dubte que en l´època en què es preparava el Concili Vaticà II, s´anava identificant amb alguns dels aspectes de l´ensenyament d´autors contemporanis, i també de sempre, que van influir en la marxa dels treballs d´aquell sínode i va poder viure l´esperit d´aquest esdeveniment eclesial. Estic segur que no m´equivoco si dic que va entomar en la seva jovenesa l´aportació positiva d´autors que han marcat alguns aspectes de l´educació, com va ser la del bisbe hongarès Tihamer Toth, ben oportunament tradut aquí i que va contribuir a fer atractius els diversos valors intel·lectuals i morals, entre ells l´estudi, l´esforç, l´estima pels valors de la pròpia civilització. Segur que va apreciar els corrents d´espiritualitat que van subratllar el valor que té la base humana, per a la construcció de les virtuts sobrenaturals, per a la santificació del treball i de l´estudi, i el coneixement d´obres que han esdevingut clàssiques en aquest sentit, i que han donat carta de naturalesa a allò que s´ha denominat les virtuts humanes.

 

S´explica que hagi sintonitzat amb la gent jove en els centres d´ensenyament superiors, que hagi fet molts amics –i els hagi conservat– dient-los sempre la veritat, i també estimulant-los, obrint-los horitzons, essent fidel als companys que en les successives empreses que han gestionat la ràdio en la qual treballa, i a les persones que han dialogat amb ell. I així no és estrany que hagi mantingut durant molts anys, i que mantingui encara un programa que li escau ("Protagonista, el hombre"), que certament és una escola de valors humans, i de respecte a les persones i a la seva llibertat.

 

El fet que, de les fonts, no se citi més que el nom de l´escriptor, fa que no s´enfarfegui el text i que la lectura sigui més àgil. Tanmateix, alguns lectors, especialment erudits, agrairien que, d´algun dels seus llibres, se´n fes una edició, que tindria el valor, en certa manera històrico-crític, de facilitar el treball d´altres. Amb tot, cada vegada això es farà menys necessari, perquè també els ajuts d´internet en algunes coses, poden prestar aquest servei.

 

 

Ferran Blasi Birbe

 

  • 30 juliol 2009
  • Josep Maria Alimbau i Argila
  • Número 30

Comparteix aquesta entrada