Treballar com a empresari en el sistema capitalista

Darrerament, el Wall Street Journal (online) publicava un article firmat per Gregory J. Millman amb un títol provocatiu: Els catòlics a l’empresa han de bregar amb els atacs del papa Francesc al capitalisme.[1] El principal argument era l’afirmació de molts executius que serà difícil practicar el que el papa Francesc ha predicat sobre el capitalisme. L’article cita en concret la frase següent: «L’economia ja no pot recórrer a remeis que són un nou verí, com quan pretén augmentar la rendibilitat reduint el mercat laboral i creant així nous exclosos». El periodista afegeix que comentaris d’aquest caire són típics de les declaracions, els escrits i fins i tot els tweets del Papa. A parer de l’autor, això planteja als executius catòlics «lluitar per mantenir-se fidels a la seva religió i lleials als accionistes».

El periodista sembla que va plantejar l’actitud del Papa i la frase citada a uns quants alts executius empresarials catòlics. Les respostes van ser molt variades. Ken Langone, cofundador de Home Depot Inc., un minorista nord-americà d’ornaments per a la llar i productes i serveis de construcció, va declarar que havia trobat gent que, segons deien, estava una mica molesta. Li comentaven: «Mira el que diu aquest home de nosaltres». El Sr. Langone, que ha guanyat molts diners i ara ajuda generosament moltes obres benèfiques, va explicar que havia trobat resistència en provar de recaptar fons per renovar la catedral de Sant Patrici de Nova York.

El Sr. Langone, president i director executiu del banc d’inversió Invemed Associates LLC, va atribuir les crítiques del Papa argentí a la seva falta de coneixement dels mercats lliures en totes les seves formes, més enllà del «capitalisme d’amics» (crony capitalism) del seu país natal.

També va adoptar una actitud una mica crítica Domingo Sugranyes, exvicepresident de l’asseguradora espanyola Mapfre SA, que es preguntava quan donarà importància, el Pontífex, a les idees dels empresaris. Afegint: «Si el missatge del Papa vol ser eficaç, ha de ser realista». El Sr. Sugranyes té l’esperança que durant l’actual pontificat «es farà l’esforç de reconèixer primer els veritables problemes, en comptes de començar des de baix cap a dalt».

Més centrades en el problema moral de reduccions dràstiques de plantilles són les dues respostes següents. Una és de Robert LeBlanc, que dirigeix les operacions franceses de l’assegurador Aon PLC. Dóna la raó al Papa per la seva crida a la responsabilitat; però, pel que fa a la reducció de plantilles, afegeix: «Quan es dirigeix una empresa, cal gestionar a llarg termini. Si no pots mantenir totes les persones, bé has de fer alguna cosa».

En termes semblants s’expressa l’empresari francès Pierre Lecocq, empresari i director d’Inergy Automotive Systems SA, una empresa auxiliar de l’automòbil. Afirma que, quan el volum de vendes d’Inergy es va reduir a la meitat durant la crisi financera mundial, va eliminar 1.500 persones d’una plantilla de 5.500. El Sr. Lecocq pensa que no té dificultats per conciliar aquestes decisions amb la doctrina social de l’Església. «Jo no vaig eliminar la gent per augmentar els guanys, sinó per salvar l’empresa», diu. «Quan es tracta d’una qüestió de supervivència, no tens altre remei».

* * *

El comentari pot començar recuperant el paràgraf complet de què forma part la frase que tant preocupava el periodista americà. Correspon a la Evangelii gaudium (n. 204).

«Ja no podem confiar en les forces cegues i en la mà invisible del mercat. El creixement en equitat exigeix quelcom més que el creixement econòmic, encara que el suposa, requereix decisions, programes, mecanismes i processos específicament orientats a una millor distribució de l’ingrés, a una creació de fonts de treball, a una promoció integral dels pobres que superi el mer assistencialisme. Estic lluny de proposar un populisme irresponsable, però l’economia ja no pot recórrer a remeis que són un nou verí, com quan es pretén augmentar la rendibilitat reduint el mercat laboral i creant així nous exclosos».

 ¿Són això atacs al capitalisme? Depèn del que s’entengui per capitalisme. No és pas un atac al dret de propietat, ni al lliure mercat, ni a la llibertat en l’activitat econòmica exercida d’una manera responsable. No s’oposa a la forma de sistema econòmic, que podem anomenar capitalista, o, més ben dit, de lliure mercat, acceptat per sant Joan Pau II, «que reconeix el paper fonamental i positiu de l’empresa, del mercat, de la propietat privada i de la consegüent responsabilitat envers els mitjans de producció, de la lliure creativitat humana en el sector de l’economia» (Centesimus annus, n. 42); i, en canvi, s’oposa a un capitalisme que absolutitza la llibertat i el domini del capital sobre la subjectivitat del treball i ho fia tot «a les forces cegues del mercat i a la mà invisible del mercat», rebutjant tot control social i estatal (Ibíd., n. 35, 42).

El papa Francesc no és economista i és possible que no conegui els detalls tècnics de totes les formes de capitalisme, però demostra conèixer la ideologia en què es basen capitalismes poc considerats amb les persones, per als quals aquestes no són més que recursos productius o consumidors. Amb tota la doctrina social de l’Església, Francesc propugna una política econòmica estructurada per la dignitat de cada persona humana i el bé comú (cf. Evangelii gaudium, n. 203).

La incomprensió dels primers empresaris citats potser ve de la seva vivència del capitalisme que els ha donat una gran prosperitat econòmica, i presentar algú com a anticapitalista es pot entendre no sols contrari a un dels seus signes d’identitat, sinó també com algú que no entén la importància del lliure mercat i de la llibertat d’empresa. Parlar de control pot ser vist com una forma d’ofegar la lliure iniciativa i el caràcter emprenedor, com ha passat a vegades. El Papa no és partidari d’una regulació que asfixiï la lliure empresa, sinó de la responsabilitat tant dels empresaris com dels poders públics, encara que de moment posi l’accent en els abusos.

La noble tasca del gestor empresarial

En un altre passatge de la seva exhortació apostòlica, el Papa lloa explícitament el bon empresari, fins al punt de considerar que la seva activitat té caràcter vocacional. Afirma: «La vocació d’un empresari és una noble tasca, sempre que es deixi interpel·lar per un sentit més ampli de la vida; això li permet servir veritablement el bé comú, amb el seu esforç per multiplicar i tornar els béns d’aquest món més accessibles per a tots» (Evangelii gaudium, n. 203).

Pel que fa a la qüestió central del cas –si és lícit augmentar la rendibilitat reduint el mercat laboral i creant així nous exclosos–, convé fer alguns aclariments. El Papa no afirma pas que sigui il·lícit reduir el personal quan és necessari per a la supervivència de l’empresa, com passava en la situació amb què es va trobar Pierre Lecocq a causa de la reducció de les vendes a la meitat. No sols és lícit, sinó també necessari per conservar el lloc de treball dels altres quan no es veia cap altra solució. Si no, tindrien pèrdues o no trigarien a tenir-ne. A parer meu, per la mateixa raó, també pot ser lícit reduir personal a fi de mantenir-se competitius, fins i tot en situació de beneficis. En efecte, cal mirar a llarg termini, com afirma LeBlanc.

Maximitzar la rendibilitat a qualsevol preu?

Del que el Papa se queixa és d’augmentar la rendibilitat. En el món de l’empresa, tothom sap que l’anunci de la reducció de personal, i la consegüent disminució de costos, va generalment acompanyat d’un augment de la cotització borsària de les accions de la companyia. No està gens clar què passarà amb la rendibilitat a curt termini. A vegades, no sols hi ha una falta de consideració envers el personal, sinó una visió a curt termini. Hi ha estudis que demostren els efectes perversos de la reducció de personal: en eliminar empleats també perden la seva experiència acumulada (capital humà), es poden perdre relacions amb els clients i crear desmoralització i desmotivació entre els empleats que es queden.

En casos extrems, el directiu s’haurà de negar a aplicar solucions no ètiques; però, en molts casos, un empresari i un directiu catòlic, més que lluitar entre dues lleialtats, ha de ser prudent i competent, buscant solucions que harmonitzin les seves responsabilitats amb els accionistes, amb els empleats i fins i tot amb la comunitat local on funciona l’empresa. Com afirmava Benet XVI: «La gestió de l’empresa no pot tenir en compte únicament l’interès dels seus propietaris, sinó també el de tots els altres subjectes que contribueixen a la vida de l’empresa: treballadors, clients, proveïdors dels diversos elements de producció, la comunitat de referència» (Caritas in veritate, n. 40).

En cas de reducció de personal, cal fer tots els possibles per evitar males conseqüències o, com afirma el papa Francesc, per intentar que no hi hagi nous exclosos. Sempre es poden trobar solucions, com ara intentar recol·locacions, ajudar a buscar una nova feina i una formació permanent que mantingui l’«empleabilitat» dels col·laboradors quan es donin situacions d’aquesta mena.

D’altra banda, el Papa, tan sensible envers els problemes dels pobres i dels exclosos, no s’oblida del paper imprescindible de l’empresa i dels empresaris.

Domènec Melé

Professor d’ètica empresarial