Seccions > Seccions de les revistes > Temes d´actualitat

Extranjeros en tierra extraña Vivir como católicos en un mundo poscristiano

Dotze capítols brillants, suggeridors i comprometedors. Així es presenta el recent llibre de Charles Chaput, arquebisbe de Filadèlfia i segon bisbe d’origen indi nord-americà. L’autor es un gran defensor de la presència dels catòlics a la vida pública del seu país. Anteriorment va escriure: Vivir la fe católica: vuelta a los básicos i Dad al César lo que es del César: Servir a la nación llevando la fe a la política.


L’autor constata que el cristianisme creix amb força fora del món occidental; però precisament en aquestes velles societats es constata que «vivim en un lloc molt diferent del que vam conèixer en el passat. El so especial  que posseïa en el fòrum públic la creença bíblica ha desaparegut». I sorgeix la pregunta. Què hi podem fer? Què hem de fer quan a molts ens sembla que som forasters en un món estrany que ja no es mou en les coordenades en què vam ser educats? Què hem de fer quan ens adonem que «els nostres fills i néts no s’hi senten estranys?»

 

L’autor presenta com hem arribat a la situació actual. Cal ressenyar que se centra en la societat nord-americana, però, com que té en compte l’influx cultural, social i polític de la primera potència mundial, bona part d’aquestes reflexions són d’aplicació global, especialment a Occident.


Quines són les claus culturals, filosòfiques, socials que han afavorit aquesta nova realitat? L’autor dedica el primer capítol a emmarcar el tema. El segon capítol té un contingut específic centrat en la realitat nord-americana; es tracta d’una síntesi molt suggeridora. Del capítol 3r al 7è es resumeix l’estat de la qüestió: on som i com hem arribat fins aquí. Els últims cinc capítols «mostren les raons per a l’esperança i la manera de viure com a cristians, amb alegria, en un món diferent que planteja qüestions que tots hem d’afrontar: Com encaixar en una nació profundament canviada i canviant? Com créixer en la fe? Realment, a qui debem lleialtat? Què ha passat perquè ens trobem enmig d’una cultura que crèiem conèixer, però que de sobte ens sembla estrangera?» 

A tall d’exemple que manifesta com n’és, de suggeridora, l’anàlisi del nostre autor, selecciono algunes reflexions sobre un aspecte: l’individualisme, tret típic de la societat americana que colonitza ràpidament Occident i que apareix amb uns sorprenents perfils que no són fruit de l’atzar. Al costat d’arrels històriques relacionades amb l’arribada dels primers colons, Chaput assenyala altres qüestions com la mobilitat geogràfica, «Amèrica és una nació de nòmades». Aquesta mobilitat «tiba la vida familiar i interfereix en la consolidació de comunitats estables a llarg termini» i afegeix que «el sentit de pertinença, d’ancoratge (...) s’ha perdut per a un gran nombre de nord-americans, que s’identifiquen més amb el seu treball que amb el seu barri». La tecnologia té molts efectes beneficiosos, però també facilita una deslocalització de l’oficina a la llar.

L’economia ha influït de forma notable. En cinquanta anys, els Estats Units «han passat d’una economia manufacturera basada en la producció a ser una economia del coneixement basada en el consum» i això té un gran impacte en la imaginació i la conducta de les persones. «La producció és un assumpte de molts; exigeix sindicats, gremis i grans empreses i requereix cadenes de muntatge, inversions i indústria pesant i comunitats. El consum és un assumpte privat. Només fa falta una persona».

Les diferències entre producció i consum –cita Chaput– han estat  estudiades, per exemple, pel filòsof Zygmunt Bauman que les resumeix en el que anomena «bretxa entre la vida moderna sòlida i la líquida». Les societats antigues sòlides basades en la producció es refugien en la propietat privada, les gratificacions posposades, l’organització racional... Les societats líquides basades en el consum s’alimenten dels «nous començaments incessants» i de les experiències. Allò gratificant és l’acte de compra, el producte en si ràpidament mostra les seves limitacions i serà substituït molt abans de la seva mort natural, simplement per facilitar una nova experiència de compra.

 

«És inevitable –escriu Chaput– que aquest enfocament portat a la vida, transformi les relacions personals» i aquesta mentalitat de substitució d’allò que ja no produeix satisfacció «s’estén a les relacions de parella, els cònjuges s’encasellen sota l’estatus d’objectes de consum». El teòric social Jeremy Rifkin ja va descriure la cultura nord-americana com el més semblant a una «experiència de pagament»; en aquesta economia tecnificada i mutable, la propietat es veurà com un llast i el consumidor s’encaminarà cap als béns i serveis en règim de lloguer. Chaput cita un altre teòric social James Poulos, que afirma: «comprar significa risc i responsabilitat. Llogar significa no lligar-te a alguna cosa que ja no vols o no et pots permetre».

 

«Però hi ha un problema –sentencia l’autor seguint a James  Poulos–: sense “una tradició de propietat cohesiva i orgànica, la llibertat no sorgeix, perquè ni tan sols pot ser imaginada”, i no pot ser-ho perquè són “els hàbits d’experiència que es desenvolupen amb la propietat els que fan d’aquesta llibertat una realitat concreta, encarnada”».

 

No deixa de ser una síntesi personal –i com a tal discutible– de la metamorfosi del ciutadà tipus del nostre temps, però que té enormes implicacions en la vida també dels catòlics, que no són aliens a aquestes influències. Què difícil resulta fer-se càrrec dels compromisos per a tota la vida en el matrimoni o en una vocació que impliqui exclusivitat!

 

Tal com he indicat més amunt, els darrers cinc capítols podem veure’ls com unes idees, unes propostes per a la vida dels catòlics en aquesta terra que de manera brusca hem trobat estranya. Són pàgines plenes d’esperança, ancorada en l’amor de Déu pels homes i la redempció; indica i anima a viure radicalment les benaurances, ja que el seu «objectiu és que visquem d’una manera tal que la veritat es mostri en l’amor».

Viure en cristià és fer-ho en el si de l’Església; aquestes reflexions tenen conseqüències pràctiques com el seu reflex en l’amor matrimonial i la consideració de la família com un autèntic «santuari contracultural» en el qual es pugui assaborir l’alegria i la llibertat que dona el Senyor. L’autor, en un altre  capítol, acudeix als primers cristians i al testimoniatge de la coneguda Carta a Diognet, que mostra el nervi de la unitat de vida del cristià que està al món (pagà) però no sent mundà, amb naturalitat i amb heroisme moltes vegades.

 

I finalment la bellesa i l’amor encarnats, viscuts en les realitats quotidianes, en el servei als més necessitats. Citant un pensament de Vaclav Havel, el nostre autor sentencia que «l’única forma de combatre la cultura de la falsedat, sota la forma que aquesta adquireixi, és viure conscientment la veritat, en lloc de limitar-se a parlar d’ella».

Isidor Ramos Rosell

Valora aquest llibre

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 25 març 2023
  • Charles J. Chaput, Arzobispo de Filadelfia
  • Temes d´actualitat

Comparteix aquesta entrada