Dios no pide el currículum. Testimonios y reflexiones espirituales de un periodista

Per a elevar-se cap al Cel, anar cap a Déu, cal actuar com si es viatgés en globus: pesar poc, estar desprès de les coses de la terra i d’un mateix. Aquesta és una de les idees aquest llibre, amb pròleg el rector de la Universitat Abat Oliba  CEU, Rafael Rodríguez-Ponga, qui fa palès el fet insòlit de que un periodista parli de Déu, cosa que fa Arasa.

 

A partir de vivències personals, l’autor fa un repàs en profunditat a nombrosos activitats de la vida quotidiana amb visió transcendent d’un periodista, com fa palesa el subtítol. L’autor, assenyala que no vol aparèixer com a mestre, sinó només exposar la seva experiència i observacions amb el desig de que siguin útils a altres per acostar-se a Déu. El lector es troba al davant d’un llibre espiritual amb teologia profunda, redactat amb un llenguatge periodístic que el fa assequible a tothom.

 

Una de les tesis fonamentals és la de que una persona no ha de creure que aconseguirà guanyar el Cel amb les seves pròpies forces o pels seus mèrits, i recorda que tot és gràcia, un do de Déu. Ho indica ja a la Introducció. De converses amb moltes persones senyala que bastants voldrien arribar al final de la vida amb una motxilla ben plena d’accions realitzades, fins i tot de bones accions, podent exigir així a Déu un reconeixement. És allò que el papa Francesc recorda que és una actitud pelagiana, perquè oblida la gràcia. Arasa ve a dir que el que Déu vol és el “no currículum”, en el sentit de que l’important no és haver fet moltes coses, sinó la rectitud d’intenció en aquelles mateixes accions, l’amor posat vers Déu i els demés. És expressar de forma diferent allò de que “al capvespre de la vida se’ns jutjarà de l’amor”, com deia San Joan de la Creu. No implica, però, que cadascú deixi de fer tot el que pugui en la seva activitat i tregui el màxim rendiment de les seves capacitats, però sempre posant per davant l’amor a Déu i als demés. 

 

També d’una forma original s’enfoca la qüestió de la felicitat. Arasa diu que “per a ser feliç cal complicarse la vida i ficar-se en embolics”. Es contradictori amb el criteri del món, però l’autor parteix de la base de que la felicitat arriba a partir de l’entrega, d’estimar i ser estimat, no de viure sense problemes ni de tancar-se egoistament.

 

Sobre el dolor raona que no s’ha de preguntar el “per què”, sinó el “per a què”, i en relació a rebel·lar-se davant d’actuacions d’altres o de possibles injustícies, com s’incita des de diverses instàncies, recorda que cal que abans cadascú revisi la seva pròpia forma d’actuar. Potser per allò de veure la palla a l’ull de l’altre i no la biga al propi.

 

Parla de “santedat pel civil”, en el sentit de transformar en mitjà de santificació la vida ordinària, el treball, les relacions familiars i socials, sense limitar la vida espiritual al temple i els actes de culte. No deixa d’abordar assumptes com la mort, l’oració, la presència dels cristians a la vida pública, la importància de la vida interior, el Cel, l’Infern, l’amor al Papa en totes les circumstàncies, etc. i no eludeix assumptes polèmics com la cançó Imagine de John Lennon de la que diu que “ens dona gat per llebre” perquè al darrere d’una gran melodia suposadament promotora de la pau rebutja la religió i nega Cel i Infern; quelcom semblant fa amb “My way” (A la meva manera) de Frank Sinatra; alerta del perill de que l’Església, o moltes institucions seves, es converteixin en simples ONG que fan bona tasca social però no evangelitzen; expressa cauteles davant espiritualitats que prescindeixen de Déu però que fins i tot són promogudes i  finançades des d’instàncies públiques clarament anticristianes; o sent pena en veure convertits en hotels antics convents erigit vers Déu, però recordant que l’important no són els edificis.

 

Domènec Melé

Valora aquest llibre

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 23 abril 2023
  • Daniel Arasa

Comparteix aquesta entrada