Con todo tu corazón, con toda tu alma, con toda tu mente

En la present obra, l’autor —servint-se dels seus coneixements i de la seva experiència com a sacerdot i com a metge psiquiatra— ofereix algunes eines bàsiques en el camp de l’afectivitat a les persones que desenvolupen tasques de formació (pares, professors, sacerdots, etc.).

 

No es tracta d’una exposició sistemàtica d’un model tancat formatiu, sinó d’un conjunt d’experiències —ben fonamentades— transmeses mitjançant un llenguatge divulgatiu, accessible i interpel·lador.

 

Com explica l’autor, el punt de partida del llibre és una antropologia cristiana,  «que reconeix el fi al qual està cridat l’home, la seva tendència cap al bé i la dificultat que troba per reconèixer-lo i dur-lo a terme a causa de la seva naturalesa ferida».

 

Aquest llibre s’estructura en quatre grans apartats: en el primer, amb el títol “Personalitat i afectivitat”, l’autor porta a terme una exposició general sobre aquestes dues realitats centrals del llibre, diferencia bé tots dos conceptes i ofereix algunes idees personals per aconseguir que es desenvolupin en cada persona de manera orgànica. Requereix una menció especial el capítol III d’aquest apartat, “Estimar-se per poder estimar”, en el qual l’autor convida a recuperar una sana autoestima.

 

El segon apartat, que té com a enunciat “Créixer per dintre al llarg del cicle vital”, recorre les diferents etapes del cicle de la vida de les persones basant-se en els estudis d’Erik Erikson i Romano Guardini. Mostra com cadascuna, en trobar-se vinculada a les precedents, forma part d’un procés continu, progressiu i irreversible que condiciona sobre manera el desenvolupament de les posteriors. D’aquest apartat, val la pena destacarne l’aplicació que realitza l’autor sobre la sanació de personalitats immadures amb vista a la classificació establerta per la teoria de l’aferrament, enunciada pel psicòleg anglès John Bowlby.

 

En el tercer apartat, titulat “La virtut cristiana de la castedat”, l’autor aborda la dimensió sexual de l’afectivitat. Mentre que en el primer capítol d’aquesta secció s’explica la importància d’una bona integració de la sexualitat en el marc general del bé global de la persona, en el següent s’analitza el gran problema de l’addicció a la pornografia, present a escala mundial a la nostra època. El tercer capítol, per la seva banda, ofereix algunes idees concretes per ajudar a viure bé aquesta virtut. Finalment, el quart capítol afronta des d’una perspectiva psicològica el celibat cristià (dins dels diversos camins que es troben a l’Església), de manera que serveixi per al desenvolupament de la personalitat, especialment a través de la paternitat espiritual i l’amistat.

 

Precisament aquest darrer capítol constitueix un dels més interessants del llibre a causa de l’escassetat de material sobre aquesta realitat tan antiga com actual, i que, almenys per alguns sectors, s’ha vist amenaçada recentment. Particularment, convé destacar dos aspectes: d’una banda, l’esforç realitzat per l’autor per afrontar el celibat i oferir una resposta convincent i positiva (cfr. III.4.4 Un celibat psicològicament sa), partint de la trista realitat que ha colpejat en els darrers temps l’Església, amb la crisi motivada pels abusos sexuals comesos per alguns clergues; de l’altra, en l’apartat III.4.5 Situacions que requereixen un especial discerniment, el tractament que l’autor fa davant d’algunes situacions particulars en les persones (p. ex., persones amb antecedents d’abusos, atracció pel mateix sexe, etc.) que requereixen un especial discerniment abans d’abraçar una opció de vida com és el celibat.

 

A la quarta secció, titulada “L’afectivitat malalta”, s’hi descriuen alguns trastorns tant afectius com de la personalitat, i alhora s’ofereixen eines per ajudar tant en la prevenció com en l’acompa-nyament quan ja es pateixen. Sobre això, destaquem l’epígraf IV.1.5.a) Un estil de vida sa, que ofereix idees concretes per desenvolupar una vida harmònica que previngui la malaltia mental.

 

Finalment, a l’epíleg, l’autor canvia el públic objectiu al qual s’adreça, i se centra en la figura del formador. Proposa un estil formatiu sa, és a dir, positiu, accessible i esperançador, que donarà lloc a persones lliures. Ho posa en contrast amb un estil insà, que es caracteritzaria per no considerar la persona en la seva globali- tat, sinó reduïda a alguns aspectes concrets; el seu objectiu es limitaria al compliment de les obligacions sense arribar a interioritzar les raons que les inspiren, la qual cosa donaria lloc a persones que no viuen ni gaudeixen la seva llibertat.

 

Pablo Erdozáin Castiella 

Valora aquest llibre

Fitxa tècnica

  • Títol:
  • Autor:
  • Editorial:
  • Idioma:
  • Pàgines:
  • Any:
  • Títol original:
  • Qualificació: (Valoració)
  • 23 abril 2023
  • Insa Gómez, F. J.

Comparteix aquesta entrada