Revista > Número 45

Álvaro del Portillo, un hombre fiel

Javier Medina Bayo

Rialp

Madrid, 2012

826 pàg. 

Els que tenim la sort d´haver conegut don Álvaro del Portillo estem d´enhorabona. Al record inesborrable de la seva persona, amb image-c78980b2847d62a487e72532876edb0del seu solc de bondat, de pau i d´alegria, s´uneix ara aquesta biografia que hi afegeix multitud de detalls, molt humans i també molt sobrenaturals, que refermen la seva figura i la fan en molts moments commovedora. I em sembla que aquesta és la paraula que caracteritza aquesta biografia: commou. Els que no el van conèixer personalment, trobaran en aquest llibre una excel·lent biografia d´aquest home de Déu.

Commou veure el nen Álvaro quedar-se sense desdejuni per anar a Missa abans que comencin les classes i poder combregar. Commou veure la preocupació del jove Álvaro per acabar al més aviat possible els estudis d´ajudant d´obres públiques per poder ajudar a casa amb un sou alhora que compaginava els seus estudis d´enginyer. Commou la prompta resposta a la crida de Déu, gairebé només insinuar-se, a una entrega total al cap de poc de conèixer sant Josepmaria. Commou veure el militar Álvaro assistir a Missa a la ciutat de Burgos abans de la diana, i fent uns quants quilòmetres, i emportar-se a Missa trenta companys més; i, en fi, cada pàgina d´aquest llibre té aquest aspecte commovedor; per no parlar de la seva ajuda a sant Josepmaria, del seu servei a la Santa Seu, de la seva alegria davant de les moltes malalties que va sofrir.

L´autor subtitula molt encertadament el llibre Un home fidel. Potser és aquest aspecte de la fidelitat el que unifica la vida de don Álvaro. Com assenyala l´autor: «Per estendre el cristianisme, avui com ahir, el seguidor de Crist té un únic camí: la recerca del compliment de la Voluntat de Déu, a través de l´entrega de si mateix. La biografia d´Álvaro del Portillo és un exemple d´aquest esperit de donació». Don Álvaro s´adona que la voluntat de Déu li ve a través de sant Josepmaria i posa tot el seu interès a secundar els apostolats i encàrrecs que rep del Pare. I ho fa amb una gran heroïcitat.

Potser aquesta faceta de la fidelitat es revela més vivament, després del traspàs del Fundador, en els successos relacionats amb l´erecció de l´Opus Dei com a Prelatura personal. Aquesta última part del recorregut jurídic de l´Obra, realitzat sota l´impuls de don Álvaro, no deixa de ser una mostra de la fidelitat als desitjos del Fundador, així com, alhora, un servei fidel a l´Església, en desenvolupar una de les figures eclesials preconitzades en el Concili Vaticà II, com és el cas de les prelatures personals. L´autor de la biografia exposa bé les dificultats de tota mena amb què es troba don Álvaro, amb el seu saber fer i la seva gran visió sobrenatural. L´arma principal de don Álvaro és la petició d´oracions, amb gran fe, en cada pas d´aquest itinerari jurídic, que com tota cosa nova, ha de trencar motlles i obrir-se camí entre tot tipus de dificultats. També destaca l´autor la clarividència del papa Joan Pau II en tot aquest procés i la seva sintonia amb don Álvaro.

Al començament del llibre, s´hi recullen unes paraules del prelat de l´Opus Dei, Mons. Echevarría, que va pronunciar al funeral per l´ànima de don Álvaro: «Quan s´escrigui la seva biografia, entre altres aspectes rellevants de la seva personalitat sobrenatural i humana, aquest haurà d´ocupar un lloc destacat: el primer successor de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer en el govern de l´Opus Dei va ser –primer que res i sobretot– un cristià lleial, un fill fidelíssim de l´Església i del Fundador, un pastor completament entregat a totes les ànimes i de manera particular al seu pusillus grex, a la porció del poble de Déu que el Senyor havia confiat a la seva cura particular, en estreta comunió amb el Romà Pontífex i amb tots els seus germans en l´episcopat. Ho va fer amb oblit absolut de si, amb una entrega generosa i alegre, amb una caritat pastoral sempre encesa i vigilant».

Els 22 capítols d´aquesta biografia estan dividits en 3 parts: Infància i Joventut (1914-1939), Al Costat de sant Josepmaria (1939-1975) i Pare i Pastor (1975-1994). Es clou amb una Cronologia, l´Apèndix Documental i un Àlbum fotogràfic. L´autor ha fet un profund treball d´investigació sobre cartes, documents i testimonis. Alguns d´ells es recullen a l´Apèndix Documental       

Joaquim González-Llanos

  • 22 agost 2013
  • Javier Medina Bayo
  • Número 45

Comparteix aquesta entrada