Revista > Número 44

Ni el sexo ni la muerte. Tres ensayos sobre el amor y la sexualidad

André Comte-Sponville

Paidos Ibérica

Barcelona, 2012

320 pàg.

André Comte-Sponville, nascut a París l´any 1952, professor de filosofia de diverses universitats franceses, és un dels intel·lectuals més influents en l´actualitat. Certament, amb una visió especial de la vida –no des de la fe–, però image-2bb8673eef9cf5467f57f927bf7b25d0d'un humanisme molt assenyat. Defensor de la llibertat i de la dignitat de la persona humana. Creu en molts dels valors morals que enlairen l´home cap a la seva plenitud. André Compte-Sponville acaba de dedicar a la seva esposa un llibre que gira al voltants de tres grans eixos vitals humans: l´amor, la filosofia de la sexualitat i les relacions d´amistat entre l´home i la dona. Parla de l´eros, de la philia i de l´àgape. El llibre el titula Tres assaigs sobre l´amor i la sexualitat. Al llarg de l´obra, l´autor, que sempre s´ha declarat ateu, humanista i liberal, comenta alguns aspectes que us faig arribar per raó de la lucidesa amb què tracta aquest tema tan delicat.

Per començar, afirma que va buscar per Internet què és el que es deia sobre amor i sexe. La sorpresa fou que li aparegueren innombrables pàgines i webs pornogràfiques, amb imatges de gran violència, vulgaritat i misogínia (fruit d´un odi o de la buscada i volguda degradació de la dona com a ésser humà). En cap d´aquestes pàgines, no s´esmentava el vertader amor, ni l´amistat, la tendresa o els sentiments d´afecte; ni parlar-ne, del matrimoni o del cast nuviatge. Va arribar a la conclusió, en veure tanta pornografia i vulgaritat, que, per a una gran majoria de gent, l´amor només era sexe pur i dur. Va entendre, doncs, que per a molts el sexe sense l´amor s´assembla molt a l´odi, almenys en el cas del sexe masculí.

Va arribar a la conclusió que, en tot aquest tema, hi ha un costat molt negre i violent on no permetem que hi càpiguen regles morals. Sí –diu el filòsof–, perquè parlar de sexe sense parlar de vertader amor és amoral; i ens cal, més que mai, una moral, tot i que sigui laica, que ens pugui guiar per camins més humans.

Arribà a la conclusió que com a desig, el sexual –juntament amb els de menjar, beure, descansar o dormir– és fort i potent, i que només una elevada moral pot encaminar-lo cap a la bondat i la bellesa. La pulsió sexual no es pot mantenir a ratlla gràcies a un mer puritanisme o a unes regles socials que vinguin de fora estant. Concloïa, a més, que l´antic puritanisme ja ha desaparegut per deixar pas al nihilisme o al relativisme: això és, el no creure en res ni en cap valor, que significa el mateix que viure cara cap el no-res o l´absurd.

Es va adonar que no es pot viure en un totum revolutum: com en una societat de mercat –la nostra– en la qual, a poc a poc, qualsevol element vital i qualsevol passió es converteixen en mercaderies. Llavors, el sexe, com els diners o el poder, es perverteix molt fàcilment. El sexe no pot esdevenir una mercaderia més, que es compra i es ven com qualsevol cosa, ja que en la relació amorosa hi participen persones, amb la seva llibertat i amb totes les altres exigències: la lleialtat, la puresa d´intenció, el compromís i la reciprocitat fins a la mort.

En altres temps, escriu també l´autor, l´amor estava lligat sobretot a la procreació, a la descendència i a la família. Sembla que tot això ja no val o bé està desapareixent. El sexe pur i dur, que abans es deixava per als bordells (si s´era mascle) i per als amants de torn (si eres fèmina) per tal d´alliberar així cadascun a la seva manera, els baixos instints.

Ara l´erotisme sense amor, sense philia i sense àgape, es troba arreu emmetzinant-ho tot, fins i tot els infants, sense cap control o sense cap límit. Així l´amor-eros es banalitza i es desvirtua, quedant-se en un mer entreteniment anodí o en un joc salvatge. Però que, per estrany que sigui, també pot decaure fins a arribar a la indolència. La revolució sexual de la dècada dels seixanta no ha comportat gaires coses positives, sinó més aviat negatives a causa del seu nihilisme inherent i de la transgressió de les bones maneres d´altres èpoques.

L´amor i el sexe, segons ell, s´han d´obrir sempre de nou a través de l´amistat i del coneixement mutu tant dins del matrimoni i cara a la família com també en tota mena d´accions solidàries envers els més necessitats (malalts, pobres, indigents, orfes, etc.) per tal que no decaigui vers l´avorriment.

Alerta clarament davant el perill de les possibles rutines que es poden originar quan la presència de la persona estimada es fa pesada o avorrida per manca d´aquells estímuls que s´han de renovar mitjançant un autèntic amor que no s´identifica necessàriament amb el sexe. La companyia de l´altre és amor, és philia i àgape, no només eros. Quan la passió sexual decreix amb el temps, cal potenciar, doncs, la confiança amistosa, l´agradable companyia, l´esperit d´abnegació, l´afecte constant, la comprensió amb els defectes, la delicadesa en la conversa, la il·lusió dels primers anys d´enamorament, l´afany de servei, etc. En el company i en la companya, s´hi hem de veure sempre «persones» i no «coses» que s´usen i es llencen com a mercaderies que, al final, es poden qualificar com de «baix preu».

Josep Vall i Mundó

  • 14 abril 2013
  • André Comte-Sponville
  • Número 44

Comparteix aquesta entrada