Revista > Número 44

Els Quatre Evangelis

Ed. Albada

Terrassa, 2012

456 pàg.

Donem la benvinguda a una nova traducció dels evangelis al català. Mn. Ferran Blasi, conegut per altres obres de temàtica bíblica com Els noms de Crist en la Bíblia (EUNSA, 1993) o Conèixer la Bíblia (PAM, 2005), així com també image-9a8957f8fd19f021d62caa8794d5ef49per la seva feina traductora (per exemple, de llibres de Joan Pau II o de sant Jospmaria Escrivà), ha emprès la tasca de fer una nova traducció dels textos bíblics, al costat dels quals ha col·locat les introduccions i comentaris de l´edició de la Sagrada Bíblia de la Facultat de Teologia de la Universitat de Navarra. La intenció d´aquestes notes és facilitar la comprensió del text tal com l´entén l´Església, aportant abundants referències del magisteri, la patrística i la tradició espiritual catòlica, sense oblidar-ne el context literari, geogràfic i històric.

Aquesta edició dels Quatre Evangelis és, certament, paral·lela en el seu format a la popularment coneguda com a Bíblia de Navarra, però la traducció del Dr. Blasi és completament inèdita. Aquesta es caracteritza sobretot per la seva fidelitat al text original. En efecte, l´autor ha optat per realitzar una traducció molt literal del grec –donant preferencia als passatges dificils a les solucions adoptades en la Neovulgata–, sense renunciar, per això, a un mínim d´estil literari; però intentant, en tot moment, no desvirtuar el text sagrat ni en el fons ni en la forma. Per exemple: amb la intenció de remarcar la importància d´una paraula o de relacionar-la més clarament amb altres, sempre que ha pogut el traductor ha conservat l´ordre original de les paraules encara que no sigui el gramaticalment habitual (hipèrbaton), i ha intentat respectar totes les paraules que es troben en el text grec malgrat no ser estrictament necessàries –les quals, de fet, en moltes traduccions solen suprimir-se–. En aquest sentit, una conseqüència de la literalitat buscada és la profusio en l´ús que fa l´autor de les partícules coordinants que en el text grec uneixen cada frase, traduint-les sempre que pot per conjuncions copulatives, adversatives, consecutives –o altres categories gramaticals–, que serveixen per anar reconduint el discurs. No obstant aixo, quan ha cregut convenient afegir-hi alguna paraula per facilitar la comprensió del text, també ho ha fet, incloent-la entre claudàtors.

En aquesta mateixa línia, en la traducció es mantenen freqüentment els participis (gerundis) amb els quals habitualment s´inicien moltes frases en l´original grec, ja que aquesta traducció literal no impedeix captar fàcilment el matís temporal, causal, concessiu, etc. que té l´oració subordinada.

També s´ha optat per la conservació de termes clàssics o pròxims al text grec en els àmbits temàtics de professions, ritus, usos i costums, així com pesos, mesures i monedes. D´aquests últims s´han col·locat taules en un annex final, junt amb un índex de matèries.

En definitiva, es tracta d´una edició-traducció dirigida a un públic extens; la pot trobar adequada un ventall ampli de destinataris: estudiants, famílies, parròquies, escoles, etc. Sens dubte, es tracta d´una magnífica notícia en aquest Any de la fe, i d´un bon instrument per a la nova evangelització en què l´Església avui es troba immersa.

Xavier Jarne

  • 14 abril 2013
  • Número 44

Comparteix aquesta entrada