Revista > Número 43

Alguns aspectes polèmics de la reforma sanitària d'Obama

El cas del "mandat anticonceptiu":

una esquerda en la llibertat religiosa als Estats Units? 

 

El 20 de gener de 2012, l´administració del president Barak Obama va anunciar que les empreses i institucions, també les de caràcter religiós, havien de finançar l´assegurança sanitària dels seus empleats, que incloïa l´accés a la image-61c4cc22770fc01ce0d941389e990af5contracepció, l´esterilització i els medicaments abortius. Això últim es va popularitzar com el «mandat anticonceptiu» (contraception mandate).

L´anunci del «mandat» va desencadenar una gran polèmica, encara oberta. Els seus partidaris fan servir l´argument que són mesures de «medicina preventiva», i defensen que la contracepció entra dins el dret a la salut –de la denominada «salut reproductiva»– i que el govern pot obligar les empreses a facilitar-la als seus empleats. L´oposició al «mandat» va venir, en primer lloc, de la comunitat catòlica i, en particular, de la Conferència Episcopal Nord-americana, que l´entén com un atemptat a la llibertat religiosa. També hi estaven en contra alguns incondicionals d´Obama i líders d´altres confessions religioses que, sense oposar-se a la contracepció, es mostraven contraris a la intervenció estatal en qüestions de consciència.

Davant de la polèmica desencadenada, el 10 de febrer següent, la Casa Blanca va anunciar que havia trobat una solució que evitaria que les institucions de natura religiosa haguessin de finançar l´accés a la contracepció, l´esterilització i els medicaments abortius. Aquesta cobertura aniria a càrrec de les empreses asseguradores. La Conferència Episcopal dels Estats Units va reaccionar al·legant que la fórmula presentada no resolia el problema. D´una banda, seria ingenu pensar que les empreses asseguradores oferirien tal cobertura baixant el seu marge de beneficis: seguirien pagant-la les institucions en base a una major prima d´assegurança, per tant, indirectament també finançarien aquestes pràctiques. De l´altra, moltes institucions catòliques de certa envergadura –com ara hospitals i universitats– compten amb les seves pròpies companyies asseguradores, de manera que el problema moral seguiria intacte.

La Casa Blanca va presentar el canvi com una postura dialogant, i una acomodació a les objeccions presentades, davant de la «intransigència» dels bisbes que no havien cedit en la seva reivindicació. A més, va posar l´accent en l´anticoncepció i el dret de les dones a obtenir-la de forma gratuïta, eludint el problema de la llibertat religiosa. Bona part de la premsa es va posicionar a favor d´aquesta estratègia, encara que alguns mitjans van incloure veus que representaven l´altra perspectiva. En molts casos, les referències a l´expressió «llibertat religiosa» s´incloïen entre cometes.

Una sessió al Senat nord-americà, dedicada precisament a la llibertat religiosa a propòsit de l´esmentat «mandat» de l´administració Obama, va ser presentada per la premsa com una sessió sobre anticoncepció. Es van silenciar les intervencions de líders religiosos i alhora es va plantejar la cobertura informativa en termes de si hi havia o no dones entre les persones que van parlar. El personatge estrella va ser una estudiant de 30 anys de Georgetown University (oficialment catòlica), que va defensar amb entusiasme la normativa Obama. En canvi, van tenir ben poc ressò en els mitjans les 150 declaracions en favor de la llibertat religiosa, que es van organitzar i promoure en 150 localitats dels Estats Units.

El dilluns 21 de maig, l´arquebisbe de Nova York, cardenal Timothy Dolan, la Universitat de Notre Dame i 41 institucions més, van presentar 12 demandes judicials per ser obligats a subscriure assegurances de salut que cobreixen obligatòriament l´anticoncepció i «tota la gamma de serveis de salut reproductiva». El cardenal Dolan va manifestar: «Hem tractat de negociar amb l´Administració i els legisladors del Congrés, i seguirem en això, però encara no hi ha solució al problema. El temps s´acaba, i el valor del nostre ministeri i els nostres drets fonamentals estan en joc, així que, ara, hem de recórrer als tribunals».

De nou, davant la reacció desencadenada, a l´agost d´aquest mateix any, va tenir lloc una altra lleugera revisió del mandat anticonceptiu que oferia una protecció addicional per a certs empleadors religiosos, donant un marge d´un any per a la seva aplicació, però insuficient per alleujar les preocupacions de la llibertat religiosa.

El 4 de setembre, la convenció del Partit Demòcrata va expressar el seu suport a aquest controvertit mandat federal. En el moment d´escriure aquest cas, els tribunals encara no s´han pronunciat.El cas suggereix diversos comentaris, que inclouen un conjunt de temes que apareixen també en força debats actuals. Els revisarem a continuació.

Atac a la llibertat religiosa

Estats Units és un país de llibertats. La llibertat religiosa està recollida en la primera esmena a la Constitució i estableix que: «El Congrés no farà cap llei per la qual adopti una religió com a oficial de l´Estat o prohibeixi practicar-la lliurement» (la cursiva és nostra). Obligar els empleadors, incloses les institucions religioses, a oferir plans de salut que inclouen l´anticoncepció gratuïta, l´esterilització i els primers fàrmacs que indueixen l´avortament viola les seves consciències i les normes morals ensenyades per l´Església. No és que aquestes normes siguin estrictament confessionals, però els bisbes no van voler tractar d´aquesta manera la qüestió, perquè hauria conduït a una debat poc efectiu per derogar la norma jurídica. La seva estratègia va ser apel·lar a la llibertat religiosa. Aquesta llibertat queda restringida si es prohibeix a les institucions religioses poder actuar contra els seus principis morals. El «mandat anticonceptiu» és un atemptat subtil a la llibertat religiosa, que podia haver passat inadvertit, però no ha estat així.

La fal·làcia de defensar les dones

Més que respondre a l´atac de falta de respecte a la llibertat religiosa, els assessors d´Obama van demostrar gran astúcia en la seva maniobra informativa. Afirmar que el «mandat» no era contrari a la llibertat religiosa tenia poques image-bcf069f5fdc50916c1bb69de93e6a1a1possibilitats d´èxit; i el que van fer va ser desviar la qüestió. L´estratègia comunicativa per guanyar la batalla en l´opinió pública va consistir a enfocar el debat sobre l´anticoncepció i els suposats «drets dels dones». D´aquesta manera, podria veure´s la demanda dels bisbes com un acte d´agressió contra les dones o contra el control de la natalitat. Això trobaria suport en grups feministes i entre catòlics «progres», aquests que s´oposen al Magisteri especialment en qüestions morals com l´anticoncepció i l´avortament.

Presentar opcions ideològiques i polítiques com la defensa de la dona, va tenir cert èxit, però el seu fonament –també utilitzat en altres contextos– és molt feble. És un argument, repetit en altres contextos, que troba rebuig. Recentment, més de 33.000 dones han firmat una carta dirigida a Obama perquè no s´apropiï l´exclusiva sobre la salut i els drets de la dona. Han donat les dones alguna representació a algú perquè defensi els seus «drets» anticonceptius o avortistes? Com escrivia una coneguda periodista, «aquelles que pretenen representar els nostres interessos no han vingut mai a demanar-nos autorització per representar-nos». Hi afegia que les dones eren utilitzades sense el seu permís per satisfer objectius polítics.

Presentar els defensors de la vida com a intolerants

Un altre aspecte de l´astúcia comunicativa feta servir és presentar els opositors al «mandat anticonceptiu» com a intolerants i incapaços de transigir en les seves postures, mentre que els col·laboradors d´Obama transigien a modificar el text, encara que sense alterar els aspectes morals de fons. Es confon aquí la tolerància, que és una virtut quan es refereix a les persones, amb la claudicació en la defensa de la vida, un bé humà fonamental. En afers com la defensa de la vida no es pot transigir. Es podria recordar aquí l´actitud de Pilat, molt tolerant amb els falsos acusadors de Jesús. Ho va recordar sant Josepmaria, fa molts anys: «Un home, un... cavaller transigent, tornaria a condemnar Jesús a mort». (Camí, 393). Cal lloar aquí la valentia dels bisbes i de tots aquells que no han estat «transigents», incloent-hi no pocs líders d´altres confessions, en la defensa de la llibertat religiosa.

Manipulació informativa

El cas descriu tot un ventall de pràctiques periodístiques poc respectuoses amb la veritat que poden confondre el lector o, almenys predisposar-lo a una actitud esbiaixada. Donar gran èmfasi al que interessa, mentre se silencien intervencions contràries, o posar entre cometes el que convé per expressar la distància entre el que afirma i la posició del mig, són formes subtils de manipulació informativa.

La veracitat és el valor fonamental en la comunicació, i això vol dir força més que no mentir. És buscar la veritat i buscar la major objectivitat possible, evitant postures esbiaixades o partidistes. No sabem quins motius han portat a alguns mitjans de comunicació a aquesta actuació. Pot haver estat agradar al poder polític o als propis lectors, o mantenir una línia ideològica. Ho han fet d´una manera que molts lectors no se sentirien interpel·lats a protestar, com seria el cas d´una mentida manifesta, la qual cosa no eximeix de falta de veracitat.

L'estratagema de reduir l'ètica racional a postures confessionals

Els bisbes, com dèiem, no van voler entrar en la polèmica de l´anticoncepció, però tant la Casa Blanca com la premsa ho han presentat així, donant per descomptat que la condemna de la contracepció, l´esterilització i els medicaments abortius són normes exclusives per als catòlics imposades per l´Església sense cap racionalitat, i que, a més a més, molts catòlics no segueixen. És veritat que l´Església, dins la seva missió, busca orientar la consciència dels seus fidels, però aquests temes tenen una sòlida base antropològica i estan fonamentats en una ètica racional accessible a qualsevol persona de bona voluntat i que aprofundeixi una mica en el caràcter personal i no merament instrumental de la sexualitat. No és, per tant, un precepte exclusivament religiós –com sí que ho és, per exemple, l´assistència a la missa dominical– sinó una cosa argumentable des de la raó, i no només des de la fe. Així ho fa el Catecisme de l´Església Catòlica (núm. 2.366) recollint diversos ensenyaments pontificis:

«La fecunditat és un do, un fi del matrimoni, ja que l´amor conjugal tendeix naturalment a ser fecund. El nen no ve de fora a afegir-se a l´amor mutu dels esposos; brolla del cor mateix d´aquest do recíproc, del que és fruit i compliment. Per això, l´Església (...) ensenya que tot acte matrimonial en si mateix ha de quedar obert a la transmissió de la vida». És una doctrina «fonamentada en la inseparable connexió que Déu ha volgut i que l´home no pot trencar per pròpia iniciativa, entre els dos significats de l´acte conjugal: el significat unitiu i el significat procreador».

Un afegit final: la batalla de saber explicar els ensenyaments morals de l'Església

D´altra banda, el propòsit de dividir els catòlics entre «conservadors» i «progressistes» és ben conegut. És cert que hi han molts catòlics fidels al Magisteri i d´altres que no segueixen els ensenyaments de l´Església en qüestions morals com l´anticoncepció, i això és un repte intern de l´Església.

Potser no s´han sabut explicar prou bé les raons de la postura de l´Església en temes de moral sexual, o potser, no s´han volgut escoltar. D´altra banda, durant dècades, en gran manera, s´han silenciat els ensenyaments de l´Església sobre l´anticoncepció per part de molts pastors.

La mentalitat poc respectuosa amb la vida que s´ha generat amb l´anticoncepció, ha comportat conseqüències dramàtiques, que inclouen l´acceptació, per part de molts catòlics, de la píndola del dia després, que pot impedir la implantació de l´embrió provocant l´avortament. És un problema pastoral a què es referia el cardenal Dolan en una entrevista publicada per The Wall Street Journal: «No m´esglaia admetre que tenim un desafiament intern de catequesi –gran com una torre– per convèncer la nostra pròpia gent de la bellesa moral i la coherència del que ensenyem».

Domènec Melé

Professor ordinari d´Ètica

IESE Business School, Universitat de Navarra

  • 21 novembre 2012
  • Domènec Melé
  • Número 43

Comparteix aquesta entrada