¡Pide el cambio! Cartas a los jóvenes que sueñan con cambiar el mundo

Remedios Falaguera

Ediciones Carena

Barcelona 2011

Remedios Falaguera, col·laboradora de fa temps de Temes d´Avui i actualment membre del Consell de Redacció, ha presentat a Torrent (València) el seu nou llibre: iPide el cambio! Cartas a los jóvenes que quieren mejorar el mundo.

L´autora, valenciana de naixement, acostuma a presentar-se com a mare, mestra i periodista. Tres professions molt semblants perquè els seus resultats, positius o negatius, només es veuen a llarg termini i, per tant, exigeixen esperit de servei i generositat, força paciència i un bon sentit de l´humor per no defallir en l´intent.

Tot això es trasllueix en el llibre que ara presentem. Com afirma el seu subtítol, conté cartes adreçades als joves per tal d'ajudar-los a millorar el món que els envolta, però els consells, encoratjaments i reflexions que conté no van dirigits només a un grup reduït de nois i noies, sinó a tota la joventut, i també a tots els que participen d´una manera o d´una altra en la seva educació: pares, professors, avis, monitors.

Com diu Leopoldo Abadía en el pròleg: «em vaig sorprendre perquè, a primera vista, era un llibre per a nois joves i em vaig trobar, de sobte, fent examen de consciència. Hi havia moltes coses que semblava que les havia escrit per a mi. De l´examen no vaig sortir amb excel·lent, però sí amb bons propòsits».

Bons propòsits que, en algun cas, poden semblar estranys. Perquè si us dic que un que he tret de la lectura d´aquest llibre és ser una granoteta sorda, us podeu quedar perplexos. Però quan ho llegiu, vosaltres direu que sí, que també voleu ser-ho.

Que també voleu que ho siguin els vostres fills. Perquè calen moltes granotes sordes, que no sentin les ximpleries que es diuen per aquí ni escoltin les veus dels esterilitzadors d´il·lusions, aquells que es dediquen a sostreure l´optimisme veritable, el que consisteix a lluitar ferm per tirar endavant.

Les conclusions a què arriben alguns estudis i investigacions sobre el jovent ens poden deixar aclaparats. Ens asseguren que una gran majoria de joves són apàtics, fluixos, consumistes i conformistes. Joves que només pensen a viure al dia, divertir-se tot el que puguin i no comprometre´s amb res que els suposi una mica d´esforç. Instal·lats en el benestar de la casa paterna, estimen la seva «llibertat» sense acceptar els deures i les responsabilitats.

Però no és ben bé així, ni de bon tros. Hi ha molts joves que són conscients de tenir el món a les seves mans i que volen millorar-lo. Són joves alegres, optimistes, divertits, sense por i sense complexos; solidaris i intel·lectualment ben preparats, que s´han esforçat per aconseguir una bona formació humana i espiritual. Joves que es pregunten: qui som?; què busquem?; quines són les nostres inquietuds, els nostres somnis, les nostres pors?; què hem de fer per canviar el món?; com fer-ho?; de quins mitjans disposem?

Com diu un proverbi: «El món és de Déu, però Déu el lloga als valents.» I no falten joves que tenen les qualitats físiques, intel·lectuals, humanes i sobrenaturals necessàries per fer del nostre món un lloc més humà, més digne, més compromès.

Manuel Mallol