Benet XVI arriba a l'ànima del Bundestag Alemany
Els fonaments de l´estat liberal de dret
El passat 22 de setembre, Benet XVI va sorprendre el Parlament alemany amb un discurs sobre la raó, el dret i l´ecologia molt superior a qualsevol expectativa dels congressistes alemanys, que li van dedicar dues llargues ovacions dempeus i van aplaudir amb entusiasme diversos passatges de la seva intervenció.
Els més entusiastes van ser els verds, als qui va fer riure amb ganes en diverses ocasions i als qui va arrencar un càlid aplaudiment quan, lloant els ecologistes i l´ecologisme, va indicar, amb gran sentit de l´humor, «i no faig propaganda de cap partit polític».
El discurs del Romà Pontífex va ser una lliçó magistral com la pronunciada fa un any en el Westminster Hall de Londres davant el parlament britànic.
L´acte, que havia aixecat una certa tensió en els dies anteriors pel fanatisme demostrat per alguns grups socials i polítics minoritaris, es va resoldre gairebé com una trobada de família, sense que ningú trobés a faltar els diputats excomunistes que van deixar buits els seus escons.
Amb bon humor, el president del Bundestag, Norbert Lammert, va comentar que «rarament un discurs en aquesta Cambra havia atret per endavant tanta atenció a Alemanya i fora d´ella».
El missatge de Joseph Ratzinger, Benet XVI, va abordar el tema dels «fonaments de l´estat liberal de dret», recordant unes conegudes paraules de sant Agustí: «un Estat que no respecta el dret és una gran banda de malfactors» i, recordant la perenne validesa de la doctrina tomista sobre el Dret natural i la seva relació amb la llei humana positiva, va assenyalar emfàticament que el govern d´Adolf Hitler, elegit canceller democràticament en la mateixa cambra davant la qual ara parlava, «va trepitjar el dret, de manera que l´Estat es va convertir en l´instrument per a la destrucció del dret».
Fonaments de l´estat de dret
Amb gran rigor històric, Benet XVI va explicar que el cristianisme va constituir una superació de l´estat teocràtic, ja que «contràriament a altres grans religions, mai ha imposat a l´Estat ni a la Societat un dret revelat, sinó que va situar les veritables fonts del dret en la naturalesa i la raó».
El Papa es referia així a la sempre actual doctrina tomista del dret natural, que sosté que el fonament de l´ordre o Dret natural és la naturalesa humana i que els seus principis poden ser descoberts a través de la recta raó, en clara consonància amb la segura interpretació dels textos tomistes continguts en teòlegs i juristes de la talla de Francisco de Vitòria, Domingo de Soto o Francisco Suárez (Escola de Salamanca de Dret Natural).
Com bé va explicar Benet XVI, la cultura jurídica occidental va néixer «de la síntesi entre la filosofia estoica de Grècia i el dret codificat de Roma» i que aquesta cultura occidental «ha estat i segueix sent d´una importància decisiva per a la cultura jurídica de la humanitat».
Per al Papa alemany, el contingut del Dret natural són els primers principis als quals la recta raó arriba de forma evident, i va constituir sempre una guia clara en l´actuació jurídica i política fins al segle XVIII. No obstant això, és durant els últims dos segles quan apareix «la raó positivista, que es presenta de manera exclusivista i que no és capaç de percebre res més que el que és funcional». Davant aquest exclusivisme d´una raó humana tancada al voltant de si mateixa, el Romà Pontífex proposa «tornar a obrir les finestres, veure de nou la immensitat del món, del cel i de la terra, i aprendre a utilitzar tot això de manera justa». És a dir, proposa descobrir la intrínseca racionalitat de l´Univers (llei eterna) i tornar, utilitzant la recta raó (llei o ordre natural), a descobrir, contra tot normativisme jurídic, que el jurídic no és «el legal», sinó «el just».
La naturalesa parla i cal respondre coherentment
A més, recorrent a un argument inesperat en suport de la seva tesi principal, el Papa va subratllar que els joves ecologistes alemanys dels anys setanta ja «es van adonar que en les nostres relacions amb la naturalesa hi havia alguna cosa que no funcionava, que no és només un material per al nostre ús, sinó que la terra té en si mateixa la seva dignitat i nosaltres hem de seguir les seves indicacions». Per això, «la importància de l´ecologia és avui indiscutible i hem d´escoltar el llenguatge de la naturalesa i respondre coherentment». Per a Benet XVI, en la mateixa línia cal situar l´«ecologia humana», que assenyala el respecte a les persones, a la seva vida i als seus drets.
Després del seu discurs, que va ser acollit amb grans mostres d´afecte per part dels congressistes, el Papa es va reunir en una de les sales del gran edifici del Reichstag amb els principals representants de la comunitat jueva, als qui va recordar amb emoció que estaven «en un lloc central d´una espantosa memòria, ja que des d´aquí es va programar i organitzar la Shoah (Holocaust), l´eliminació dels ciutadans jueus d´Europa».
Benet XVI, amb gran afecte i davant el reconeixement unànime dels representants jueus, va afirmar que «l´omnipotent Adolf Hitler era un ídol pagà, que volia ser substitut del Déu bíblic, Creador i Pare de tots els homes». I que només cal veure la desoladora realitat dels camps d´extermini nazis per prendre consciència del que succeeix quan l´home pretén elevar-se per damunt del seu Creador. La constatació del patiment del poble jueu en la Shoah –va assenyalar bellament el Papa– ha de fer que «els cristians ens adonem cada vegada més de la nostra afinitat interior amb el judaisme», treballant junts per «reforçar la comuna esperança en Déu perquè sense aquesta esperança la societat perd la seva humanitat».
En resum, Benet XVI va regalar una vegada més un missatge de pau, harmonia i comprensió que va ser apreciat i agraït tant pels dirigents de la nació alemanya, com pels representants de la comunitat jueva i pels milions de persones de bona voluntat que van seguir les seves paraules en el món sencer.
Juan Ramón Medina Cepero
Professor de Filosofia del Dret
Universitat Internacional de Catalunya
