En busca de una ética universal: un nuevo modo de ver la ley natural

Documento de la Comisión Teológica Internacional y comentarios

Tomás Trigo (Ed.)

EUNSA

Pamplona 2011

256 pàg.

Ediciones Universidad de Navarra acaba de publicar en castellà el document de la Comissió Teològica Internacional A la recerca d´una ètica universal: una nova manera de veure la llei natural, fruit del treball d´un reconegut grup de teòlegs durant el quinquenni 2004-2009. Originàriament va aparèixer en francès i pot consultar-se, també en italià, a la pàgina web del Vaticà.

Quan el document va començar a elaborar-se, el cardenal Ratzinger era president d´aquesta Comissió, en la seva condició de prefecte de la Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe. Tant el Papa Joan Pau II com el futur Benet XVI eren conscients de la importància del tema en una època en què impera el relativisme i sembla impossible parlar de veritats universalment vàlides. En aquest context es planteja la qüestió de si es pot arribar a formular unes normes per obrar rectament que puguin ser reconegudes per tots; normes que certament no podran ser gaire detallades en els seus continguts, però sí prou precises per servir de fonament a la nostra convivència.

El Papa Joan Pau II, en rebre els membres d´aquesta Comissió, va assenyalar: «Ha estat sempre convicció de l´Església que Déu ha donat a l´home la capacitat d´arribar, mitjançant la llum de la seva raó, al coneixement de veritats fonamentals sobre la seva vida i sobre el seu destí, i, de manera concreta, sobre les normes d´una manera justa d´obrar. Subratllar davant dels nostres contemporanis aquesta possibilitat és de gran importància per al diàleg amb tots els homes de bona voluntat i per a la coexistència en els més diversos nivells sobre una base ètica comuna».

En els anys successius, sempre amb ocasió de les audiències concedides a la Comissió Teològica, el Papa Benet XVI ha insistit en idees semblants. En aquest aspecte es poden assenyalar les següents paraules: «Encara que en la cultura actual el concepte de 'natura humana´ sembla haver desaparegut, queda el fet que els drets de l´home no poden ser compresos sense pressuposar que l´home, en el seu ésser mateix, és portador de valors i de normes que fa falta redescobrir i afirmar i no inventar o imposar d´una manera subjectiva i arbitrària» (1 de desembre de 2005).

Dos anys després assenyalava també el Papa: «Amb aquesta doctrina [de la llei natural] s´aconsegueixen dues finalitats essencials: d´una banda, es comprèn que el contingut ètic de la fe cristiana no constitueix una imposició dictada des de l´exterior a la consciència de l´home, sinó que es tracta d´una norma que té el seu fonament en la mateixa natura humana; d´altra banda, partint de la llei natural accessible en si mateixa a tota criatura racional, s´estableix amb ella la base per entrar en diàleg amb tots els homes de bona voluntat [...]. En molts pensadors sembla dominar avui una concepció positivista del dret [...]. Però si fos així, la majoria d´un moment es convertiria en la font última del dret. La història mostra amb una gran claredat que les majories es poden enganyar. La vertadera racionalitat no es troba garantida pel consens d´un gran nombre, sinó només per la comprensió que la raó humana té de la Raó creadora i per l´escolta comuna d´aquesta Font de la nostra racionalitat» (5 d´octubre de 2007).

Finalment, quan el text havia estat ja aprovat per la Comissió, el Papa es va expressar en aquests termes: «Repeteixo la necessitat i la urgència, en el context actual, de crear, en la cultura i en la societat civil i política, les condicions indispensables per a una plena consciència del valor admirable de la llei moral natural. Gràcies a l´estudi que heu emprès sobre aquest tema fonamental, quedarà clar que la llei natural constitueix la vertadera garantia oferta a cadascú perquè visqui lliure i respectat en la seva dignitat de persona i se senti protegit de tota manipulació ideològica i de tot abús de poder perpetrat sobre la base de la llei del més fort» (5 de desembre de 2008).

Els textos citats mostren bé el perquè, el rerefons, la raó de ser d´aquest document. La competència dels membres de la Comissió i la seriositat del treball realitzat garanteixen l´alta qualitat del resultat obtingut.

Com s´assenyala en la introducció del llibre, la recepció del document no ha respost, almenys de moment, a les expectatives que es van crear. Com hem assenyalat, Joan Pau II i Benet XVI es van referir en nombroses ocasions a la importància del treball sobre la llei natural que la CTI duia a terme.

Amb el desig d´aprofundir en el contingut del document de la CTI, diversos professors de la Universitat de Navarra publiquen alguns comentaris que ajuden al lector a aprofundir en determinats aspectes de la llei natural.

Antonio Aranda, professor de Teologia Dogmàtica, inicia aquests comentaris amb l´article «Una “nova mirada” teològica sobre la llei natural. Reflexions entorn d´un recent document de la Comissió Teològica Internacional». Es tracta d´un estudi general molt adequat per conèixer el context teològic del document. Ofereix, a més, al lector les pautes per comprendre millor els comentaris més particulars i una interessant bibliografia sobre la llei natural.

Alejandro Vigo, professor de Filosofia, comenta en el seu article, «Llei natural en perspectiva històrica i intercultural», el primer capítol del document de la CTI. Una de les conclusions del seu estudi és que es necessita un debat obert sobre la llei natural, lliure de prejudicis ideològics, perquè resulti evident l´existència d´un patrimoni ètic comú, base per a un fructuós enteniment entre els homes.

Tomás Trigo, professor de Teologia Moral, reflexiona en el seu comentari, «Disposicions morals de la persona i valoració de l´acció concreta», sobre un tema tractat en el segon capítol del document: la necessitat de les bones disposicions de la voluntat, és a dir, de les virtuts morals, per arribar al judici pràctic vertader sobre l´acció que s´ha de realitzar en cada situació concreta.

Ana Marta González, professora de Filosofia Moral, en el seu article, «El fonament de la llei natural», comenta el tercer capítol del document. Encara que la llei natural, com a llei de la nostra raó pràctica, té vigència al marge de les reflexions teòriques destinades a explicitar el seu últim fonament, aquesta tasca revesteix una gran importància, especialment en un moment cultural en què el mateix concepte de llei natural es presta a molts equívocs.

Montserrat Herrero, professora de Filosofia Política, se centra en el capítol quart del document. En la seva col·laboració, «La llei natural i la ciutat», estudia la relació que s´estableix entre la llei natural i l´ordenament polític, que és necessàriament particular. Primer contextualitza la posició del document en el marc de la tradició de la filosofia política a fi de poder comprendre millor l´amplitud i el sentit de les tesis que manté. Per a això analitza el concepte de bé comú en relació amb els conceptes de bé personal, bé privat i llibertat; en segon lloc, aborda el concepte de dret natural en relació amb el dret positiu; i, finalment, la relació entre política i religió. A través d´aquestes qüestions intenta posar en diàleg el text de la CTI amb la discussió filosoficopolítica contemporània.

A l´últim, Mikel Gotzon Santamaría, autor de la traducció del document, proposa «Una altra volta de rosca en la comprensió del nucli essencial del concepte de llei natural», un aprofundiment en el plantejament de Tomàs d´Aquino, que el mateix document proposa com a guia, i, des d´aquí, una nova comprensió del que és ser persona, ser creat i ser lliure.

Com es pot veure, tant la lectura del Document com dels comentaris de les persones especialitzades contribuirà sens dubte a l´aprofundiment d´un tema del màxim interès, encara que aparentment ocult en la cultura de la provisionalitat. 

Miquel Masats Roca