La icona de la Nova Evangelització serà la Sagrada Família de Barcelona

Entrevista amb el president del Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, Mons. Rino Fisichella

El passat 29 de juny, a la Basílica de Sant Pau Extramurs, durant la celebració de les vespres per sant Pere i sant Pau, el Papa anunciava que havia decidit crear un nou organisme, en la forma de Consell Pontifici, amb la tasca principal de «promoure una renovada evangelització als països on ja va ressonar el primer anunci de la fe i on són presents Esglésies d´antiga fundació, però que estan vivint una progressiva secularització de la societat i una mena d´‹eclipsi del sentit de Déu›, que constitueixen un repte per trobar mitjans adients per tornar a proposar la perenne veritat de l´Evangeli de Crist». Amb la Carta Apostòlica “Ubicumque et semper”, Benet XVI instituïa, al setembre del 2010, el Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització, posant-hi al capdavant l´arquebisbe Rino Fisichella.

Nascut a Codogno, a la diòcesi de Lodi (Itàlia), el 1951, monsenyor Fisichella va ser ordenat sacerdot el 1976. Va ensenyar Teologia Fonamental a la Universitat Pontifícia Gregoriana fins que el 1998 va ser nomenat bisbe auxiliar de la diòcesi de Roma. El 2002 va ser designat rector magnífic de la Universitat Pontifícia Lateranense, càrrec que ara exerceix el salesià monsenyor Enrico dal Covolo. Del juny del 2008 al juny del 2010, Fisichella va ser president de l´Acadèmia Pontifícia per a la Vida; el va rellevar el bisbe català Ignasi Carrasco de Paula.

Entre el 1996 i el 2010 va ser “capellà” de la Cambra dels Diputats d´Itàlia, com a rector de l´església romana de Sant Gregori nazianzè. Actualment és membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i de la Congregació per a les Causes dels Sants.

                            Organització de la Cúria Romana                            

La Cúria Romana és formada per dicasteris i organismes que ajuden el Pontífex Romà en l´exercici de la seva suprema missió pastoral, per al bé i el servei de l´Església universal i de les Esglésies particulars. Els dicasteris poden ser de quatre menes: Congregacions, Consells Pontificis, Tribunals i Oficines, a més de la Secretaria d´Estat.

Amb la creació del dicasteri per a la Promoció de la Nova Evangelització hi ha dotze Consells Pontificis. Els altres són: per als Laics, per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, Justícia i Pau, Cor Unum, per a la Família, per als Textos Legislatius, per a la Pastoral dels Emigrants i Itinerants, per al Diàleg Interreligiós, de la Cultura, per a les Comunicacions Socials i per a la Pastoral dels Agents Sanitaris.

La primera setmana de gener, Benet XVI va nomenar els primers membres del nou dicasteri, entre els quals hi havia monsenyor Adolfo González Montes, bisbe d´Almeria, que s´afegeix a 18 més, entre els quals figuren els cardenals Christoph Schönborn, arquebisbe de Viena (Àustria); Scola, patriarca de Venècia (Itàlia), Francisco Robles Ortega, arquebisbe de Monterrey (Mèxic) i Odilo Pedro Scherer, arquebisbe de São Paulo (Brasil).

A cada dicasteri hi pertanyen, com a membres, alguns cardenals i bisbes, residents a Roma o escampats pel món. Es reuneixen en assemblees plenàries o sessions ordinàries. A les assemblees ordinàries s´hi convoquen els membres presents a Roma, i a les plenàries s´hi convoquen tots els membres. Les assemblees plenàries s´han de celebrar almenys una vegada a l´any. El president o el prefecte del dicasteri decideixen la convocatòria i l´orde del dia.

A més dels membres, als dicasteris s´hi adscriuen oficials i es nomenen consultors. Els oficials tenen la missió de portar els assumptes ordinaris del dicasteri, els registres i arxius i altres funcions de tràmit, mentre que els consultors assessoren el dicasteri amb la seva saviesa i prudència.

P: En la presentació del nou dicasteri, vostè va dir que el Papa, en crear-lo, havia tingut una intuïció profundament profètica. Què volia dir amb això?

R: Vaig fer servir el mot «profètica» en el sentit bíblic de la paraula. El profeta és qui viu intensament el present i, per aquest motiu, prepara el futur. Amb la institució d´aquest dicasteri, Benet XVI vol donar una lectura històrica, molt profunda, del que és la condició cultural i eclesial que estem vivint. En aquesta lectura del present s´hi veuen les llums i les ombres del món d´avui. Però no ens podem fixar tan sols en les situacions de crisi en una part de la societat, del món, de l´Església.

P: Quines són les llums a què es refereix?

R: Hi ha un gran dinamisme vital tant en la societat com en l´Església. Pensem, per exemple, en la gran aportació de la ciència, de la tècnica i en els grans avenços en aquests camps. Això és positiu quan tendeix al progrés real de tota la humanitat, en el respecte dels principis ètics fonamentals. Però, d´altra banda, a l´Església també hi ha molta vitalitat. N´hi ha prou amb llegir el recent llibre entrevista de Benet XVI, Llum del món, per adonar-se´n.

P: En què es manifesta concretament la vivacitat de l´Església?

R: La he pogut experimentar aquests mesos. He rebut moltes persones –bisbes, sacerdots, religiosos, laics– que m´han parlat de l´activitat de la nova evangelització que ja s´està fent a l´Església. Per tant, hi ha moltes situacions positives, dinàmiques i també diverses dificultats. No podem amagar que vivim en una situació de crisi cultural, determinada pel secularisme, que ha posat en crisi el tema de la veritat, i això significa posar en crisi la identitat mateixa de la persona i les relacions personals. El tema de la veritat no és un tema abstracte; és un tema profundament existencial.

P: Però no negarà pas que l´Església travessa moments de «crisi»...

R: Evidentment, hi ha hagut crisi, com la que ha marcat l´Església d´una manera molt forta amb l´escàndol de la pedofília, però es dóna una altra situació de crisi, dominada per una altra encara més profunda, que és la crisi de la identitat, de no conèixer els continguts fonamentals de la fe catòlica, determinada també per la indiferència religiosa, en què han caigut molts cristians, una crisi de decadència profunda de l´impuls missioner. Per tot plegat, hem de ser capaços d´impulsar la vida de l´Església, de manera que la nostra presència al món pugui orientar el canvi cultural.

P: Com pot fer creïble, l´Església, el seu missatge per recuperar la imatge perduda a causa de fets com els abusos de menors per part del clergat?

R: No tenim una recepta preconfeccionada. Crec, però, que l´Església ha de recuperar profundament la seva missió fonamental, que és anunciar Jesucrist, sempre, a tot arreu i malgrat tot. Vivim en un context que el Papa ha definit fa uns quants dies específicament de «cristianofòbia». En alguns països existeix la por de l´Església, la por dels cristians. Això és determinat, amb tota probabilitat, per un coneixement no real de la vida de l´Església i de la vida dels cristians, i per això es dóna una situació de temor.

P: Què cal fer davant aquesta realitat?

R: Hem de donar a conèixer qui som realment per damunt dels estereotips del passat i del present. El món actual necessita un anunci d´esperança, però hem de ser creïbles. Cal conjugar el nostre anunci amb el testimoniatge coherent de la nostra vida, i, quan això s´aconsegueix –ja es dóna en molts casos–, l´Església no es reconeix per dir «no» –per les seves prohibicions–, sinó que, al contrari, és l´Església que diu «sí» a l´amor veritable, a l´amor fidel; és l´Església que diu «sí» a l´acollida de la vida, al respecte de la dignitat de l´existència personal, des de l´inici a la seva fi; és l´Església que diu «sí» perquè totes les persones siguin considerades iguals. Evidentment, és l´Església que diu «no» a la discriminació, a les noves formes d´esclavatge, que es manifesten en diferents llocs, a l´arrogància del prepotent envers els més febles, però crec que això forma part de la missió que tenim al món. Ser la veu de qui no té veu. Entenc que alguns desitgin que guardem silenci, però això no ho podem consentir. Som l´eco d´una veu que al llarg dels segles no fa sinó expressar el missatge, la bona notícia que dóna esperança al món que està profundament turmentat per la por i també pels conflictes que originen confusió.

P: Durant el viatge a Santiago de Compostel·la i a Barcelona al novembre de l´any passat, el Papa va dir, en resposta a un periodista, que amb aquest Consell Pontifici havia pensat en tot el món, però que hi havia un centre, que era el món occidental, amb el seu laïcisme, secularisme, etc. Va afegir que el mateix problema val també, d´una manera forta, per a Espanya, que sempre ha estat un país «originari» de la fe, però també és veritat que hi ha nascut una laïcitat, un anticlericalisme, un laïcisme fort i agressiu.

R: Espanya no viu fora de la realitat d´Europa. Gairebé el 80% de les propostes legislatives d´un país provenen de les disposicions de la Unió Europea. Això normalment no se sap, però és així. Per tant, aïllar Espanya de la resta d´Europa no és just; Espanya viu, com una gran part d´Europa, una condició de crisi, determinada per una acció més global. Seria injust exasperar la situació de crisi espanyola sense veure la gran acció dinàmica de les diverses esglésies presents a Espanya.

P: En el panorama actual, però, no es fàcil veure aquest dinamisme de les diferents esglésies...

R: No hem d´oblidar que Espanya ha aconseguit dur a terme, en certa manera, la Sagrada Família, que es va construir amb l´aportació de les ofertes de la gent, perquè aquest era el desig de Gaudí. I, per tant, un es pot preguntar: com és possible que hagi canviat tant l´ambient respecte a aquells anys? Crec que cal tenir una visió global.

P: Quina impressió li va fer la Basílica de la Sagrada Família quan la va visitar recentment?

R: Quan la vaig visitar vaig fer moltes anotacions que em serviran per a la meva feina. M´alegra poder

dir que la icona de la nova evangelització serà la Sagrada Família de Caudí. Si aquest temple no existís, hi hauria un buit enorme. A Barcelona hi ha una part secularitzada, moderna, però en aquesta ciutat també hi ha una presència que reclama profundament mirar sempre cap amunt. Si un observa la Sagrada Família es veu obligat a mirar inevitablement cap amunt i llavors percep una profunda serenitat. Aquesta és l´experiència que he tingut: d´una profunda serenitat. Totes les corbes, les interseccions dels arcs produeixen serenitat. La Sagrada Família és el signe de com l´art i la bellesa poden parlar encara a l´home contemporani, amb els seus instruments. No és una catedral gòtica, és una catedral moderna. És a dir, la nova evangelització és això; ha de trobar un llenguatge de l´home d´avui per parlar a la societat secularitzada, sense oblidar qui som. Aquí no hi ha capitells dòrics i jònics, com estem acostumats a veure, però hi ha capitells. Per això, qui entra a la basílica pensa que està en discontinuïtat amb el passat i amb la història passada, però hi ha una història que continua, una Església present en el món contemporani.

P: En el Motu Proprio per a la creació del dicasteri s´assenyala que una de les tasques específiques és promoure i afavorir, en estreta col·laboració amb les conferències episcopals interessades, l´estudi, la difusió i la posada en pràctica del Magisteri pontifici relatiu a les temàtiques relacionades amb la nova evangelització. Com durà a terme aquesta comesa?

R: Primer de tot, cal tenir en compte que aquest dicasteri va ser instituït al setembre passat, i en aquest temps ja m´he trobat amb diverses conferències episcopals. El 2011 haig de viatjar a Espanya almenys quatre vegades: és una agenda molt intensa.

P: A què es deuen, si em permet la pregunta, tantes visites a Espanya?

R: Haig de reconèixer que a Espanya he trobat un gran interès per la nova evangelització, tant per part de la conferència episcopal com de les diferents diòcesis. Aniré un altre cop a Barcelona, després a Madrid, per participar en un congrés sobre mitjans de comunicació organitzat per la conferència episcopal; a Bilbao i un altre cop a Madrid. La nova evangelització es duu a terme d´aquesta manera, sobretot coneixent de primera mà el que les conferències episcopals estant fent per la nova evangelització i després mirant de col·laborar en els projectes futurs.

P: El Motu Proprio diu que seria recomanable que cada conferència episcopal tingués un organisme ad hoc per a la nova evangelització.

R: Sí, serà útil per poder planificar ulteriorment aquesta acció en cada país. En aquest aspecte, no hem de tenir pressa, perquè la col·laboració és el més important. A més, cal esperar fins al Sínode dels Bisbes del 2012, que es dedicarà totalment a la nova evangelització. Ara per ara, es tracta de saber el que ja s´està fent i preparar el sínode i després tindrem l´aportació de tots els bisbes per planificar, juntament amb l´exhortació apostòlica del Papa, el camí del dicasteri.

P: Una altra de les tasques específiques del nou dicasteri és donar a conèixer i sostenir iniciatives relacionades amb la nova evangelització organitzades a les diverses Esglésies particulars i promoure´n de noves, involucrant també activament les forces presents als instituts de vida consagrada i a les societats de vida apostòlica, com també a les agregacions de fidels i a les noves comunitats.

R: Sí. Molts moviments, tant religiosos com laics, estan fent la nova evangelització. Aquest és el moment de superar la fragmentació. Cal oferir un signe d´unitat profund en la complementarietat dels dons i dels carismes. Sens dubte, els moviments, els ordes religiosos, les parròquies... és a dir, la realitat de l´Església viu una complementarietat constant. És veritat que a alguns llocs només hi poden arribar els laics, i per això és just que els laics siguin presents on calgui. També hi ha els moviments, amb el seu carisma propi, que no són un absolut, però poden arribar a àmplies parts de la població amb la seva acció missionera. No hem de ser víctimes de la crisi cultural de la fragmentació; hem de viure de la complementarietat, però sabent que no podem viure aïllats. L´Església és un sol cos i els membres són nombrosos. Cal recuperar la dimensió d´unitat del cos, que té un objectiu únic: anunciar l´Evangeli per a la salvació.

P: Pel que fa als mitjans de comunicació, com se´n pot afavorir l´ús perquè siguin veritables instruments d´evangelització, sobretot aprofitant les noves tecnologies digitals? Com fer arribar més bé el missatge?

R: Hem de col·laborar amb el dicasteri de les comunicacions socials, perquè té la competència tecnològica i nosaltres l´hem d´«omplir» de contingut. Els mitjans de comunicació són importants, determinants en la cultura actual. Tinc unes quantes idees sobre quina pot ser la contribució de la TV, d´internet, de la premsa, etc., però el problema no és aquest.

P: Quin és?

R: És veritat que cal comptar amb totes les eines a la nostra disposició, però la credibilitat de l´anunci de l´Evangeli passa a través de la trobada interpersonal, depèn del fet que hi hagi una persona que anuncia i una altra que rep l´anunci. La fe, en aquests dos mil anys, s´ha transmès sempre d´aquesta manera, a través d´una trobada interpersonal. Les eines són vàlides, s´han d´utilitzar, però hem de pensar sobretot en el que és la comunicació interpersonal.

P: En el Motu Proprio s´indica que, entre les competències del dicasteri, hi ha la promoció de l´ús del Catecisme de l´Església. De quina manera pensa complir aquest objectiu?

R: Hi ha una comissió instituïda per Benet XVI per reflexionar sobre això. S´ha previst que, al començament d´aquest nou any, ens reunim les persones competents en aquest camp dels diversos dicasteris de la Santa Seu. Al Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització no li pertoca tant l´aspecte celebratiu sinó trobar les formes que s´adapten als instruments de què hem parlat abans. Cal mirar de fer conèixer el catecisme, perquè és el que l´Església sempre ha cregut arreu del món. Que els diferents catecismes locals, adreçats als joves o als adults, «beguin» d´aquesta font i, sobretot, que el Catecisme de l´Església Catòlica continuï sent el signe que el Concili Vaticà II ha volgut donar a l´Església.

P: Per acabar, parlem dels seus col·laboradors. A més de vostè, que n´és el president, qui forma part del dicasteri?

R: Encara ens estem organitzant. El Papa ha volgut que es cobreixin diferents camps. Per això hi haurà responsables per zones lingüístiques: anglès, francès, espanyol, italià, alemany i llengua eslava. A més, hi haurà membres i consultors; els primers ja han estat designats. Serà un dicasteri «lleuger», perquè qui s´encarregui de la nova evangelització ha de poder córrer, no pas caminar. La Paraula de Déu corre, com diu Sant Pau, i per això no hem de portar molt pes; hem de ser lleugers i veloços.

Alfonso Bailly-Baillière

periodista i corresponsal a Roma