Revista > Número 34

Viatge apostòlic de Benet XVI a la República txeca, un país fortament secularitzat

Al cor d'Europa

La visita que Benet XVI –tal com anunciava el portaveu vaticà, Federico Lombardi– va emprendre a la República Txeca del 26 al 28 de setembre de 2009 li donaria l´ocasió per mostrar al centre d'Europa la vitalitat del cristianisme. El mateix portaveu vaticà deia que el Papa anava «al cor d'Europa, a un país d´una antiga i gran tradició cultural en què el cristianisme havia contribuït image-ad332a78dd201aebea951db39d84763cd´una manera essencial; un país que commemora, aquests dies, el vintè aniversari del final del règim comunista i el renaixement pacífic de la democràcia; un país en què la secularització està tan difosa que la pràctica religiosa ha quedat reduïda a una minoria».1

Es complien, doncs, vint anys de la caiguda del Mur de Berlín. La frase paulina «L'amor de Crist és la nostra força» (Laska Kristova je nasi silou, en llengua txeca) era el lema triat per al viatge, que seria breu –tres dies– però intens. El Papa va pronunciar onze discursos, adreçats a tots els públics: polítics, eclesiàstics, poble fidel, joves, intel·lectuals i comunitats ecumèniques. Tres eren els eixos, tres eren les claus d'aquesta nova visita apostòlica. En primer lloc, recordar les arrels cristianes d'Europa i la seva necessitat per aconseguir el benestar i progrés vertaders. En segon lloc, commemorar aquests vint anys de la caiguda del Mur de Berlín i, amb això, la desaparició del Teló d'Acer (a Txèquia, l´anomenada «revolució de vellut» va desallotjar pacíficament del poder els comunistes i va instaurar la democràcia). I en tercer lloc, la urgent dimensió evangelitzadora de la visita Papal enfront de la creixent secularització i paganització en República Txeca. Tot just un terç de la població és catòlica i els índexs de pràctica religiosa són molt baixos i decreixents.2

 

Txèquia, un país ateu?

La història cristiana de les terres de Bohèmia i Moràvia –les dues regions de l'actual República Txeca–, troba en sant Ciril i en sant Metodi els seus primers evangelitzadors. El cristianisme va arribar a terres txeques al final del segle IX. Després el cristianisme va ser rebut de manera oficial pel príncep Borivoj i la seva dona Ludmila. Llavors els sobirans van manar construir les primeres esglésies. Van començar a arribar a Moràvia i a Bohèmia els primers monjos que fundaren els monestirs com a centres d´educació i cultura. Prova d´aquesta cultura religiosa i cristiana és el patrimoni artístic del país. Sants txecs són l´esmentada duquessa de Bohèmia i màrtir Ludmila (860-921), el seu nét sant Venceslau, duc de Bohèmia i també màrtir (907-935), el bisbe de Praga i màrtir Adalbert (956-999) i sant Joan Nepomucè (1811-1860), confessor de la reina, assassinat per un rei gelós que pretenia que el sacerdot violés el secret de confessió. Hi hagué també dues beates, totes dues religioses martiritzades, durant la Segona Guerra Mundial, pel nazisme i beatificades pel Papa Joan Pau II: Maria Antònia Kratrochwil (1881-1942) i Restituta Kafka (1894-1943). Sis dels deu sants són màrtirs, i la meitat, laics. L'Església txeca va haver de ser clandestina durant la dominació comunista després de la Segona Guerra Mundial. Resulta significatiu que l'actual arquebisbe de Praga, cardenal Vlk, hagués de compatibilitzar el seu ministeri sacerdot clandestí amb l´ofici de netejavidres.

Una altra característica local és l´exaltació –també per raons nacionalistes–, portada a terme des de fa bastant segles, de la figura del reformador bohemi Jan Hus (1370-1415), teòleg heterodox i un dels precursors de la reforma luterana, condemnat per la Inquisició a la pena capital durant el concili de Constança. El Papa Joan Pau II, que va visitar República Txeca durant els anys 1990, 1995 i 1997, va demanar perdó per la seva mort. Els txecs van aixecar a Praga un espectacular monument a Hus. Els seus seguidors, anomenats hussites o taborites, encara constitueixen l'1,2% de la població txeca. Els actuals reptes en aquest país són vèncer la mentalitat de guetoencara existent entre els catòlics txecs, després de tantes dècades de persecució ideològica i física. Aquesta mentalitat s´ha traduït en una actitud marcada per un cert cinisme i secularisme, i per la irrellevància social i pública de l'Església i dels catòlics. Les expectatives de retorn dels catòlics a l'Església, després de la caiguda del Mur de Berlín, es van volatilitzar molt aviat. Si durant el 1997 els catòlics txecs eren el 39%, avui dia són el 31,1%: tres milions tres-centes mil persones. La pietat popular, amb els pelegrinatges, els santuaris i la litúrgia, és potser, en canvi, una de les referències més esperançadores i positives de l'actual Església txeca. Molt significatiu resultava el fet que Benet XVI comencés la seva visita al país amb un pelegrinatge a la popular església del Nen Jesús de Praga, regida pels carmelites en ple centre històric de la capital.

Durant el comunisme, la fe s´havia conservat al camp, però va desaparèixer de les ciutats. Pel fet de ser catòlic, no es tenia la possibilitat d´accedir a una bona ocupació o a poder viatjar (ni tan sols a altres països comunistes), o bé els fills no podien accedir a la universitat, etc. Enfront de l'intent de l'Estat comunista de controlar l'Església catòlica, creant una mena d'Església nacional oficial, va començar a funcionar una Església subterrània i clandestina. Hi pertanyia gent que, per la seva professió, motius familiars i altres raons, no podien mostrar externament la seva fe. Per desgràcia, situacions extremes poden portar a utilitzar mitjans també extrems. L'Església clandestina utilitzava tots els mitjans possibles per salvar la fe al país, fins i tot ordenant alguns sacerdots com a bisbes, sense el permís de Roma, fent canvis en la litúrgia, etc. El cardenal Ratzinger va ser qui es va encarregar d´esmenar, al seu dia, aquests errors després de la caiguda del comunisme.3 En l´actualitat, Txèquia és considerat un dels països més ateus del món: els béns eclesiàstics expropiats pel comunisme no han estat mai tornats, no existeixen encara relacions oficials amb l'Església catòlica, l´avortament és fàcil i barat, els matrimonis gais són legals des del 2006 i, en aquests moments, es discuteix una llei sobre l´eutanàsia.4

El Papa, malgrat tot, hi anava ben ple d´esperança. «La República txeca –va dir uns dies abans– es troba geogràficament i històricament al cor d'Europa, i després dels drames del segle passat, té necessitat, igual que tota la resta del continent, de tornar a trobar les raons de la fe i de l´esperança.»5 Era cert que endarrere quedaven els dies –deia el periodista J.L. Restán– en què els joves de Praga pujaven el tossal per arribar a l´imponent catedral de Sant Vit i per reclamar amb cants la presència de l´ancià cardenal Tomasek, l´anomenat roure de Bohèmia. Després de l´entusiasme arribà el cansament i, després de l´heroisme, la mediocritat. El virus del relativisme ha fet un canvi i és ara més fort que mai. L´enemic ja no és la ideologia totalitària, sinó que el relativisme s´estén pertot arreu, com si fos l´aire que es respira. El mateix arquebisbe de Praga, Miroslav Vlk, reconeixia, fa poc temps en una entrevista, que per a l'Església ara és més difícil identificar l'adversari, i també més feixuga la tasca que té encomanada: «Fa vint anys els joves desconeixien la seva tradició cristiana, però miraven l'Església com un far d´esperança. Ara la nova generació està imbuïda dels mites del consumisme i del plaer a baix preu, s´alimenta de sèries televisives dissolvents i oscil·la entre el menyspreu i el rancor envers la fe que va forjar la història de la nació».6

Atesa la crisi política i econòmica del moment, i el relativament petit nombre de catòlics practicants, la visita del Papa no era considerada al país com un esdeveniment gaire important. Una altra raó de l'evident fredor podia ser també el proverbial temperament dels txecs. Aquí no és habitual cridar, corejar o cantar durant les visites del Papa. No es posen pancartes ni cartells pels carrers, ni banderes vaticanes. L´ambient, doncs, era generalment indiferent. Per a molta gent, el Papa és un governant estranger més, tot i que el seu país sigui un mica peculiar. I els mitjans de comunicació només donaven breus notícies de la visita. Però sí que existia molta expectació entre els catòlics, els quals es preguntaven sobre quin seria el missatge del Sant Pare. El president de la Conferència episcopal, Jan Graubner, havia dit que la visita de Benet XVI «és per a nosaltres un estímul per a la nostra fe [...]. Per al nostre país és un honor, perquè aquest Papa, com tothom sap, no fa tants viatges com Joan Pau II»7. Per tant, Benet XVI va començar el seu viatge apostòlic llançant una crida als habitants a redescobrir les seves arrels cristianes. «Jo diria –afegia durant el vol, en ser preguntat pels periodistes– que normalment les minories creatives determinen el futur i, en image-b440a79dd0a1cfcf08dd01f8b081e6fbaquest sentit, l'Església catòlica ha de ser entesa com una minoria creativa que té una herència de valors que no són una cosa del passat, sinó una realitat molt viva i actual.» Així ho va assegurar el Papa alemany. «L'Església ha d´estar present en el debat públic, en la nostra lluita per un autèntic concepte de llibertat i de pau», va afegir.8

 

Un clima fred

«Minories creatives» fou la paraula clau en un país com Txèquia. Durant la cerimònia de benvinguda, a l´aeroport internacional de Stará Ruzyne de Praga, després de les paraules del president txec Václav Klaus, el Papa va ser acollit per una parella de joves que li va lliurar els regals típics de la cultura d´aquesta nació: pa, sal i terra. «Això em recorda –va comentar el Papa– com està de profundament impregnada la cultura txeca pel cristianisme, des del moment en què aquests elements del pa i de la sal tenen un significat particular en les imatges del Nou Testament.» Sal, llum, llevat; pa i vi: són els elements de què es va servir Jesús. Després d´aquesta al·lusió cortesa i evangèlica, el Papa Benet anà al nucli del problema que l´havia portat a terres txeques: «No s´ha de subestimar el pes de quaranta anys de repressió política. Una particular tragèdia per a aquesta terra fou l'intent despietat, per part del govern d´aquell temps, de fer emmudir la veu de l'Església. En el curs de la vostra història, des de l´època de sant Venceslau, de santa Ludmila i de sant Adalbert fins a sant Joan Nepomucè, va haver-hi màrtirs valerosos, la fidelitat dels quals a Crist s´ha fet sentir amb veu més clara i eloqüent que la dels seus assassins».9

 Els sants han estat els millors difusors de l'Evangeli. Tenint en compte que ara ha estat recuperada la llibertat religiosa, Benet XVI feia una crida a tots els ciutadans de la República txeca perquè tornessin a descobrir les tradicions cristianes que han plasmat la seva cultura10: «I és veritat també que les seves arrels cristianes han afavorit el creixement d'un considerable esperit de perdó, de reconciliació i de col·laboració, que ha permès a la gent d´aquestes terres de ser capaces de trobar la llibertat i d´inaugurar una nova era, una nova síntesi, una renovada esperança. No és, precisament, d´aquest esperit que té necessitat l´Europa d´avui? Europa és més que un continent. És una casa! I la llibertat troba el seu significat més profund en el fet de ser una pàtria espiritual»11. Aquesta encesa declaració de cristianisme i europeisme al mateix temps, venia a recordar que el vell continent deu una gran part de la seva grandesa al cristianisme, tal com succeeix també en molts altres llocs i continents.

Després el Pontífex va voler que la primera visita durant el seu pelegrinatge per la capital fos l'església de Santa Maria de la Victòria, on es venera la imatge del Nen Jesús, coneguda a tot el món com el «Nen Jesús de Praga». Després de ser acollit per algunes famílies amb nens petits, el Papa va assenyalar la importància de la família per a la societat humana a la República txeca i arreu del món. Els nens i la família són el futur. Després d´això, va concloure amb una oració al Nen Jesús de Praga: «Concediu-nos que mai no oblidem els pobres i tots aquells que sofreixen./ Protegiu les nostres famílies./ Beneïu tots els nens del món, feu que regni sempre entre nosaltres l´amor que Vós ens heu ofert i que fa la vida més feliç. [...] Vós sou Déu, i viviu i regneu amb Déu Pare, en la unitat de l'Esperit Sant, per tots els segles dels segles. Amén».12

Més tard, davant de sacerdots, diaques, religiosos i religioses, Benet XVI va recordar els màrtirs i educadors en la fe de temps passats: «L´heroisme dels testimonis de la fe recorda que només del coneixement personal i del llaç profund amb Crist és possible aconseguir l´energia espiritual necessària per realitzar en plenitud la vocació cristiana. [...] Estimats germans i germanes, imiteu el diví Mestre que “ha vingut no pas a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per una multitud” (Mc 10,45). Que l´amor resplendeixi en cada parròquia i comunitat, en les diverses associacions i moviments. [...] Que l´activitat pastoral de tots abraci amb un zel particular el camp de l´educació de les noves generacions. [...] Crist és per a tothom! Desitjo amb tot el cor que hi hagi un creixent enteniment amb les altres institucions, siguin de caràcter públic o privat. L'Església –sempre és útil repetir-ho– no demanda privilegis, sinó tan sols la capacitat de poder actuar lliurement al servei de tots i amb esperit evangèlic».13

 

El cristianisme, una fe que estimula el diàleg

Benet XVI va donar també aquest diumenge un fort impuls a la unitat dels cristians, separats en diferents confessions. Està convençut que la seva unió mostrarà amb més evidència a Europa les seves pròpies arrels. Va ser aquesta la consigna que el Papa va deixar als representants de les esglésies cristianes presents a la República Txeca, amb els quals es va reunir a la Sala del Tron de l'Arquebisbat de Praga. Segons el Papa, la unitat dels cristians és necessària perquè Europa redescobreixi les seves arrels, «no perquè s´hagin descompost», va advertir. «Al contrari! Continuen, de manera discreta però alhora fecunda, oferint al continent el suport espiritual i moral que permet d´establir un diàleg significatiu amb persones d'altres cultures i religions.» De fet, el Papa va reconèixer que a hores d´ara sorgeixen a Europa «nous intents orientats a marginar la influència del cristianisme en la vida pública, de vegades amb el pretext que els seus ensenyaments són danyosos per al benestar de la societat». Va reconèixer que «aquest fenomen ens demana que ens aturem a reflexionar. [...] El cristianisme pot oferir molt en el terreny pràctic i moral, perquè l'Evangeli sempre impulsa homes i dones a posar-se al servei dels seus germans i germanes. Pocs podrien contradir-ho».14

Benet XVI va assegurar també que el cristianisme és una fe que estimula el diàleg entre les cultures i entre les religions. El Pontífex, en el seu segon dia de visita a Praga, havia defensat, un cop més, les arrels cristianes europees i assegurat, a la Sala Vladislau del Castell de Praga, que són precisament aquestes «les que proporcionen al Vell Continent el suport espiritual i moral que permet d´establir un diàleg significatiu amb persones d'altres cultures i religions». I va afegir: «L'Evangeli no és una ideologia, no pretén constrènyer dins esquemes rígids les realitats sociopolítiques canviants». El Papa Ratzinger va expressar aquesta reflexió durant la trobada que al vespre va mantenir amb representants protestants i jueus, en la segona jornada del seu viatge a la República Txeca. El Papa va destacar durant la seva al·locució el compromís dels cristians amb el diàleg per «obrir noves vies cap a la comprensió recíproca i la col·laboració amb vista a la pau i al progrés del bé comú». I, en aquest sentit, va criticar els «intents adreçats a fer marginal la influència del cristianisme en la vida pública, amb el pretext que els seus ensenyaments són danyosos per al benestar de la societat».15

Després d´això va anar –com a bon professor– al fons del problema: «La llibertat en què es basa l´exercici de la raó té un objectiu precís: es dirigeix a la recerca de la veritat –va recordar–, i, com a tal, expressa una dimensió pròpia del cristianisme, que no sense motiu ha portat al naixement de la universitat». De fet, el servei dels estudiosos a la veritat «és indispensable per al benestar de qualsevol nació». El 1989, el món va ser dramàticament testimoni «de la caiguda d´una ideologia totalitària i del triomf de l´esperit humà». Això demostra que «l´anhel per la llibertat i la veritat és una part inalienable de la nostra humanitat comuna»: «mai no es pot eliminar», i, si es nega, «es posa en perill la humanitat mateixa». Així, en insistir en el risc de «separar la raó de la recerca de la veritat», el Papa va aprofundir davant dels representants del món acadèmic: «no és potser cert, d´altra banda, que sovint avui en el món l´exercici de la raó i la investigació acadèmica es veuen obligats, de manera subtil i de vegades ni tan sols tan subtil, a plegar-se a les pressions de grups d´interès ideològics i al reclam d´objectius utilitaristes a curt termini o només pragmàtics?». La ciència acaba d´aquesta manera convertida en política, denunciava el Papa.

image-9171754a463f6efb66a2b6942cc07223

Des de la perspectiva d´una visió humanista de la missió de la universitat, Benet XVI va al·ludir a la preocupació de superar «la fractura entre ciència i religió», promovent «una comprensió més plena de la relació entre fe i raó, enteses com les dues ales amb què l´esperit humà s´eleva a la contemplació de la veritat». El discurs que el Pontífex va adreçar al món acadèmic es va convertir en una anàlisi dels efectes d´aquest rebuig de Déu que acaba convertint-se en una forma de fonamentalisme. «Els qui es proposen aquesta exclusió positivista del fet diví i de la universalitat de la raó no sols neguen una de les conviccions més profundes dels creients, sinó que, a més, acaben oposant-se al diàleg de les cultures que ells mateixos proposen.» Va tornar així a desenvolupar un dels seus temes favorits: la relació entre raó i religió. «Una comprensió de la raó tancada al fet diví –va insistir–, que relega les religions a l´àmbit de les subcultures, és incapaç d´entrar en aquest diàleg de les cultures de les quals el nostre món té una gran i urgent necessitat.» El Papa s´havia presentat abans davant la platea plena de gom a gom de professors, docents i estudiants de les universitats allà congregades com «un professor, atent al dret de la llibertat acadèmica i a la responsabilitat davant de l´ús autèntic de la raó».16

 

«Crist és la força!»

El dilluns 28 de setembre, Benet XVI afirmà que la societat necessita avui persones «coherents i amb temor de Déu». Ho va dir en l´homilia de la missa de la festa de sant Venceslau, patró de la nació txeca, celebrada a l´esplanada de la ciutat de Stará Boleslav, davant de quaranta-cinc mil persones, entre elles el president del país –a qui el Papa va felicitar pel seu sant– i un nombrós grup de joves. Stará Boleslav és el lloc on sant Venceslau, sobirà dels txecs, va morir màrtir en mans del seu germà Boleslau, l'any 935. I va continuar: «Això és la santedat, vocació universal de tots els batejats, que empeny a complir el propi deure amb fidelitat i valentia, mirant no el propi interès egoista, sinó el bé comú, i buscant en tot moment la voluntat divina». Tots els batejats són cridats a ser sants, recordava d´una manera decidida i gairebé revolucionària. Al contrari, l´ateisme tingué un preu car. «Qui nega Déu i, en conseqüència, no respecta l´home, sembla tenir la vida fàcil i aconseguir un èxit material. Però només cal gratar la superfície per constatar que, en aquestes persones, hi ha tristesa i insatisfacció», va assegurar.17

Benet XVI demanà prendre seriosament l´aspiració a la felicitat que existeix en els joves i no deixar que sigui utilitzada per la societat de consum. «Benvolguts amics –els deia–, no és difícil constatar que en tot jove hi ha una aspiració a la felicitat, potser barrejada amb un sentiment d´inquietud; una aspiració que, malgrat això, l'actual societat de consum aprofita sovint de forma falsa i alienant.» El consumisme deixa buit i tedi, potser no menors que els que havia deixat el comunisme. I va afegir: «Cal valorar seriosament, en canvi, l´anhel de felicitat que exigeix una resposta verdadera i exhaustiva». Molts d´aquells joves havien pelegrinat fins a l´esplanada del lloc del martiri de sant Venceslau i havien dormit en tendes de campanya. En nom d´ells, un jove va transmetre al Sant Pare la seva voluntat de transformar la doctrina en acció, i li va regalar un llibre de fotos amb activitats de les diòcesis i un donatiu per als joves africans.

Benet XVI va agrair les seves paraules, els seus regals i la seva presència i els va dir: «em fa sentir l´entusiasme i la generositat que són propis de la joventut. [...] Amb vosaltres el Papa se sent jove!», va exclamar.18 «A la vostra edat –concloïa– es prenen les primeres grans decisions que orienten la vida cap al bé o cap al mal», els digué amb gran claredat. «Estimats joves –va continuar–, [...] Jesús us renova constantment la invitació a ser els seus deixebles i els seus testimonis. A molts de vosaltres us crida al matrimoni i, per tant, la preparació per a aquest sagrament constitueix un verdader camí vocacional. [...] Si després el Senyor us crida a seguir-lo en el sacerdoci ministerial o en la vida consagrada, no dubteu a l´hora de respondre a la seva invitació. [...] L'Església, també en aquest país, necessita nombrosos i sants sacerdots i persones totalment consagrades al servei de Crist, esperança del món. L´Esperança! Aquesta paraula, sobre la qual hi torno sovint, es conjuga precisament amb la joventut. Vosaltres, estimats joves, sou l´esperança de l'Església! [...] Molts més podreu venir a Madrid a l´agost del 2011. Us invito des d´ara a aquesta gran reunió dels joves amb Crist a l'Església.»19

Tot seguit, Benet XVI va presidir l´acte religiós més nombrós en la història de la República Txeca, en congregar aquell diumenge cent cinquanta mil pelegrins durant la missa que va presidir a l´esplanada que es troba al costat de l´aeroport de Brno, capital de Moràvia. Tot un èxit en un país on sis de cada deu persones es declaren atees, i on només el 5% dels catòlics són practicants20. Enfront d'un progrés ambigu –va recordar aquí–, capaç de tot el bo i tot el pitjor, Benet XVI va apel·lar a l´única font del progrés espiritual i material: «La nostra ferma esperança es troba en Crist: en Ell, Déu ens ha estimat fins a l´extrem i ens ha donat la vida en abundància, aquesta vida que cada persona, alguns cops fins i tot sense arribar a saber-ho, anhela posseir». A més dels pelegrins txecs, escoltaven Benet XVI fidels procedents de països veïns: Eslovàquia, Polònia, Alemanya, Hongria i Àustria. «Aquí, com en altres llocs, en els segles passats molts han sofert per mantenir-se fidels a l'Evangeli i no han perdut l´esperança; molts s´han sacrificat per tornar a donar la dignitat a l´home i la llibertat als pobles, trobant en l´adhesió generosa al Crist la força per construir una nova humanitat.»21

El record i l´esperança van ser els protagonistes de l´homilia de Benet XVI. L´assemblea allà aplegada es trobava al cor de l´antic santuari de Maria, Mare de Déu de Turany, la imatge de la qual –aquell dia pròxima a l´altar–, segons la tradició, va ser portada a aquell lloc pels sants eslaus Ciril i Metodi al segle X. És el marc en què Benet XVI ha fet ressonar les paraules de Jesús, de l´evangeli del dia: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us alleujaré» (Mt 11,28). Enfront dels moments absurds i terribles de la història, cal «reconquerir constantment la llibertat per al bé». Per això, la «paraula de salvació que ressona amb força també avui» és «Crist crucificat i ressuscitat, esperança de la humanitat!». «Morint en la creu i ressuscitant de la mort –continuà dient– ens ha alliberat de l´esclavatge de l´egoisme i del mal, del pecat i de la mort.» Acollides amb un silenci impressionant, aquelles paraules en italià i txec continuaven de la següent manera: «Jesús mai no abandona els seus amics. Ell assegura la seva ajuda, perquè no és possible fer camí sense Ell; però alhora demana a cadascú que es comprometi personalment per difondre el seu missatge universal d´amor i de pau». I va proposar, per a aquesta tasca, l´exemple dels sants Ciril i Metodi, dels sants Pere i Pau, de santa Zdislava –mare de família, rica en obres de misericòrdia–, d'altres sacerdots txecs i de la beata Restituta Kafka, una religiosa de Brno, assassinada pels nazis.22

Després Benet XVI va resar l'Àngelus a Maria, moment en què va recordar Joan Pau II, el seu predecessor. El Papa polonès havia visitat els llocs ecumènics –Velehrad i Svat´y Kopecek–,i també féu «un pelegrinatge ideal a la muntanya boscosa de Host´yn, on es venera la Verge com a Protectora». I és que «Moràvia –sostenia– és terra rica en santuaris marians que multituds de pelegrins visiten durant tot l'any. [...] Que Maria mantingui viva la fe de tots vosaltres –va pregar al final–, la fe alimentada també per nombroses tradicions populars que enfonsen les arrels en el passat, però que justament hi presteu atenció per conservar-les per tal que no defalleixi l´escalf de la convivència familiar als pobles i a les ciutats».23 En efecte, «de vegades es constata, amb certa nostàlgia, que el ritme de la vida moderna tendeix a suprimir algunes empremtes d'un passat ric de fe. És important, en canvi, no perdre de vista l'ideal que els costums tradicionals expressaven, i sobretot s'ha de mantenir el patrimoni espiritual heretat dels vostres avantpassats, per custodiar-lo i fer que respongui a les exigències dels temps presents».24

image-47d90141da6dc7f17747fd6c1995aece

Va arribar el comiat. Benet XVI va invitar, al seu torn, tots els presents reunits a l´aeroport de Praga, a mantenir-se oberts a la bellesa. Va citar Kafka, el novel·lista de Praga: «Qui està obert a la bellesa, mai no envelleix». Un segle després –comentava Restán– ha arribat a Praga un Papa ancià però d´estranya joventut per dialogar amb les seves pors i esperances. Perquè «si els nostres ulls romanen oberts a la bellesa de la creació de Déu i les nostres ments a la bellesa de la seva veritat –deia el Papa–, llavors podrem veritablement esperar seguir sent joves i construir un món que reflecteixi quelcom de la bellesa divina»25. En aquest discurs de comiat, Benet XVI recordava un cop més que «l'Església en aquest país ha estat veritablement beneïda amb un extraordinari exèrcit de missioners i de màrtirs, com també de sants contemplatius, entre els quals voldria recordar particularment santa Agnès de Bohèmia, la canonització de la qual, fa vint anys, fou com una missatgera de l´alliberament d´aquest país de l´opressió atea26. [...] Senyor president –va acabar–, benvolguts amics: una vegada més us expresso el meu agraïment, prometent recordar-vos en les meves oracions i portar-vos dins del meu cor. Que Déu beneeixi la República Txeca! Que el Nen Jesús de Praga segueixi inspirant i guiant cap a Maria totes les famílies de la nació! Que Déu us beneeixi a tots!».27

«En una societat secular –resumia Allen aquests dies–, el Papa Benet ha intentat presentar el cristianisme com la millor garantia dels valors que aprecien fins i tot els laïcistes més convençuts: pau, tolerància, diàleg i llibertat. Per aconseguir-ho, el Papa sembla creure que no pot començar la conversa amb els punts més controvertits, sinó amb la visió positiva que el cristianisme pot oferir.»28 El Papa ha animat els cristians a ser «una minoria creativa», que sigui capaç de canviar la societat. «Són les minories creatives les que construeixen el futur», va dir. El missatge era així netament clar i positiu: és el que Allen anomena «ortodòxia positiva»: ferm i decidit en el missatge, però amable i engrescador en la manera de presentar-lo. Així, el Papa es va acomiadar de tots els txecs amb un somriure i una mirada posada en el futur. El «pastor alemany» deia adéu al «llop hivernal»29. «Ha estat un verdader pelegrinatge –resumia el mateix Papa– i, alhora, una missió al cor d'Europa [...] “L´Amor de Crist és la nostra força”: aquest ha estat el lema del viatge, una afirmació que es fa ressò de la fe de tants testimonis heroics [...]. Sí, la nostra força és l´amor de Crist!»30.

Pablo Blanco Sarto

Universitat de Navarra

(pblanco@unav.es)

__________________

   1. Cf. El Papa viatja al centre d'Europa per mostrar la vitalitat del cristianisme, «Zenit» (13.9.2009).

   2. Cf. Jesús de las Heras Muela, A què va Benet XVI a la República Txeca?, «Ecclesia» (18.9.2009).

   3. T. Vana, Visita de Benet XVI a la República Txeca, «Aceprensa» (25.9.2009).

   4. Cf. J.L. Allen, A great weekend for affirmative orthodoxy 'in´ Prague, «All Things Catholic» (28.9.2009).

   5. Angelus (Ciutat del Vaticà, 20.9.2009).

   6. J.L, Restán, Vint anys després, realisme i esperança, «www.cope.es» (24.9.2009).

   7. T. Vana, Visita de Benet XVI a la República Txeca, «Aceprensa» (25.9.2009)

   8. Paraules en el vol cap a Praga (27.9.2009).

   9. Discurs en la cerimònia de benvinguda (Praga, 27.9.2009).

 10. Cf. «Europa no s´entén sense el cristianisme», defensa el Papa, «La Razón» (27.9.2009).

 11. Discurs en la cerimònia de benvinguda (Praga, 27.9.2009).

 12. Oració al Nen Jesús de Praga (27.9.2009).

 13. Paraules del Papa als sacerdots, religiosos, seminaristes i moviments, (Catedral de Praga, 27.9.2009).

 14. Trobada ecumènica (Praga, 27.9.2009).

 15. Ratzinger: «L'Evangeli no és una ideologia», «El Mundo» (28.9.2009).

 16. Trobada amb el món acadèmic, (Praga, 27.9.2009).

 17. Cf. El Papa demana catòlics «creients i creïbles», «La Razón» (28.9.2009).

 18. Cf. P. Navas, El Papa demana als joves que prenguin seriosament el seu anhel de felicitat, «Zenit» (28.9.2009).

 19. Missatge del Papa als joves (Stará Boleslav, 28.9.2009).

 20. Ratzinger: «L'Evangeli no és una ideologia», «El Mundo» (28.9.2009).

 21. Cf. La major trobada religiosa de la història de la República Txeca, «Zenit» (27.9.2009).

 22. Homilia de la missa (Brno, 27.9.2009).

 23. Àngelus (Brno, 27.9.2009).

 24. Ibid.

 25. J L. Restán, El Papa cita a Havel i a Kafka, www.cope.es (1.10.2009).

 26. Discurs de comiat a l'aeroport (Praga, 28.9.2009).

 27. Ibid.

 28. J.L. Allen, A great weekend for affirmative orthodoxy 'in´ Prague, «All Things Catholic» (28.9.2009).

 29. J.L. Allen, The German shepherd bids farewell to a 'wolf 'in´ winter', «All Things Catholic» (25.9.2009).

 30. Audiència General (Roma, 30.9.2009). 

  • 11 març 2010
  • Pablo Blanco Sarto
  • Número 34

Comparteix aquesta entrada